El 30 de març vaig publicar una entrada en la qual
detallava quina havia estat la meva primera experiència com a psicomotricista. Des
d'aquell moment fins l'últim dia de pràctiques, he de continuar parlant de més
cointervencions, així com també, de dos dissenys més de la sessió de
psicomotricitat, tenint en compte que les posteriors han estat resultat de plantejar-me
i replantejar-me com havien anat les anteriors, d'analitzar i autoavaluar si en
les primeres havia aconseguit els meus propòsits. D'aquesta forma, cada nova
sessió de psicomotricitat representa un abans i un després per a futures
propostes d'intervenció.
Primerament, l'últim mes de pràctiques he pogut gaudir de
veure sessions de psicomotricitat diferents a les del meu grup de referència.
Aquest fet ha sigut possible gràcies a les rotacions que he anat realitzant per
diferents nivells. Així, el dimecres 15 d'abril vaig poder gaudir de veure una
sessió psicomotriu amb nens i nenes de 4 anys, tot adonant-me de les
diferències que hi ha amb les propostes d'intervenció que es realitzen amb els
infants d'entre 5 i 6 anys. En el grup de 4 anys d'edat, la tutora va realitzar
un escalfament amb les distintes parts del cos, acompanyant-ho d'una cançó.
Després, els petits elegiren amb quina part del cos volien tombar la torre. Aquesta
idea em va agradar tant que vaig optar per realitzar-la en una de les meves
sessions posteriors de psicomotricitat, per veure si funcionava igual de bé amb
els nens i nenes un poc més grans.
Tanmateix, el dimecres 22 d'abril vaig poder gaudir de
veure un altre sessió amb les criatures de 3 anys, amb maneres de fer del
docent també diferents. Malgrat tot, el que més em va sorprendre és que els
petits només es llevaven les sabates i es posaven els mitjons de
psicomotricitat, sense dur-se a terme cap mena d'assemblea, a l'igual que
tampoc cap representació al final de la fase d'expressivitat motriu. Aquest
esdeveniment va servir per adonar-me d'allò que realment m'agradaria portar a
la pràctica i aquells aspectes que no. En el meu cas, com a psicomotricista, sí que m'agradaria dur a terme assemblea i representacicó final després de la sessió psicomotriu.
Per una altra banda, el passat dimarts 5 de maig vaig
poder gaudir de dissenyar una altra sessió de psicomotricitat. Aquest cop seria
la segona que dissenyaria. A diferència de la meva primera sessió, en aquesta
el meu tutor de pràctiques es va oferir a ajudar-me en la muntada de la torre. Això
no obstant, era jo qui decidia com volia preparar la sala i ell només atenia a
les meves directrius. La idea era muntar tres torres i per darrere de cadascuna
d'aquestes col·locar cordes, ars, zancos,... El resultat va quedar meravellós.
Imatges pròpies
En contrast amb la primera sessió i atenint a què havia
observat en la sessió psicomotriu d'una altra mestra que es podia realitzar a
l'assemblea un escalfament amb les distintes parts del cos, vaig optar per
aplicar-ho en aquest nou disseny. Cal dir que als nens i nenes els hi va
agradar molt, i fins i tot, vaig obtenir l'aprovació del meu tutor d'aula i de
la mestra de suport, els quals digueren que era una molt bona activitat per
donar pas a la fase d'expressivitat motriu.
Pel que fa la tombada de la torre, vaig pensar que seria
molt adequat que aquesta es produís de forma diferent a l'habitual. Per aquest
precís motiu, vaig fer tres grups d'infants (cadascun d'ells a una de les tres
torres) i vaig dir-los que es posessin d'esquena, uns a la cama coixa, altres
amb els genolls flexionats i els últims imitant que estaven seient a una
cadira. Des del meu punt de vista, malgrat que als petits els hi va agradar
molt, el fet de canviar la manera de tombar la torre va provocar que alguns
d'ells es descentressin una mica.
A més a més, durant la fase d'expressivitat motriu vaig
decidir introduir una caixa amb pilotetes que el meu tutor d'aula no posava a
l'abast mai. El que no sabia era que el meu tutor no ho feia perquè sinó
incitaven joc violent entre alguns dels infants, fins al punt de fer-se mal, i
així va passar. Malgrat tot, al final va ser bona idea per realitzar
posteriorment una representació verbal en la qual s'expliqués als nens i nenes
el bon ús que se li podia donar durant la sessió de psicomotricitat a aquelles
pilotes, fent-los conscienciar de la importància de respectar al material i als
demés, i establint un protocol mutu entre el meu tutor, la mestra de suport i
jo perquè quan introduíssim aquestes pilotes això no tornés a passar entre els
nens i nenes.
El dimarts 19 de maig també vaig decidir realitzar una
tercera sessió de psicomotricitat. Això no obstant, malgrat que la tenia
plantejada no la vaig poder dur a terme perquè les practicants ens vàrem haver
d'ocupar d'organitzar els racons de joc simbòlic i de biblioteca, necessaris
per al nostre projecte de millora. La idea era la següent:
8.30h= Muntada de la torre.
Aquest cop seria una clàssica, però col·locant els matalassos de gran a petit.
Així mateix, al darrere hi hauria una sorpresa: globus de colorins.
9h= assemblea.
-Dir que avui jo faré la sessió
de psicomotricitat.
-Explicar-los que jo he muntat
el circuit, la torre i que es fixin amb la forma de la torre (tamany en
escala).
-Que em comencin a dir normes
d'allò que no es pot fer i d'allò que sí es pot fer.
-Petit escalfament (flexionem
genolls i ens asseguem - ens aixequem).
-Fer recollir els coixins i
preparar-se per la tombada de la torre.
Tirada de la torre= Tots els nens
estarien agafats de la mà. Aniria tirant un dau, i haurien d'anar avançant
passes segones el número que sortia.
9.30h= Treure una tela de
colorins amb forma de paracaigudes. Durant la meva estada en pràctiques cap dia
ha estat utilitzada.
10h= representació fent puntets
amb ceres (per grups). Hi ha la possibilitat de complementar-ho pintant-se els
llavis. Després explicació oral. FI.
En definitiva, la meva vivència com a psicomotricista, ha
sigut una experiència fascinant, de la qual estic disposta tornar a repetir. El
motiu que ho explica és que gràcies a les diverses sessions que he anat
dissenyant he tingut que anar desenvolupant estratègies per al meu aprenentatge
autònom, minimitzar certs punts febles, reconduir certes situacions... És a
dir, he tingut que anar desenvolupant la competència d'aprendre a aprendre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario