ELS MEUS DISSENYS DE PSICOMOTRICITAT AL LLARG DE LES PRÀCTIQUES...

El 30 de març vaig publicar una entrada en la qual detallava quina havia estat la meva primera experiència com a psicomotricista. Des d'aquell moment fins l'últim dia de pràctiques, he de continuar parlant de més cointervencions, així com també, de dos dissenys més de la sessió de psicomotricitat, tenint en compte que les posteriors han estat resultat de plantejar-me i replantejar-me com havien anat les anteriors, d'analitzar i autoavaluar si en les primeres havia aconseguit els meus propòsits. D'aquesta forma, cada nova sessió de psicomotricitat representa un abans i un després per a futures propostes d'intervenció.

Primerament, l'últim mes de pràctiques he pogut gaudir de veure sessions de psicomotricitat diferents a les del meu grup de referència. Aquest fet ha sigut possible gràcies a les rotacions que he anat realitzant per diferents nivells. Així, el dimecres 15 d'abril vaig poder gaudir de veure una sessió psicomotriu amb nens i nenes de 4 anys, tot adonant-me de les diferències que hi ha amb les propostes d'intervenció que es realitzen amb els infants d'entre 5 i 6 anys. En el grup de 4 anys d'edat, la tutora va realitzar un escalfament amb les distintes parts del cos, acompanyant-ho d'una cançó. Després, els petits elegiren amb quina part del cos volien tombar la torre. Aquesta idea em va agradar tant que vaig optar per realitzar-la en una de les meves sessions posteriors de psicomotricitat, per veure si funcionava igual de bé amb els nens i nenes un poc més grans.   

Tanmateix, el dimecres 22 d'abril vaig poder gaudir de veure un altre sessió amb les criatures de 3 anys, amb maneres de fer del docent també diferents. Malgrat tot, el que més em va sorprendre és que els petits només es llevaven les sabates i es posaven els mitjons de psicomotricitat, sense dur-se a terme cap mena d'assemblea, a l'igual que tampoc cap representació al final de la fase d'expressivitat motriu. Aquest esdeveniment va servir per adonar-me d'allò que realment m'agradaria portar a la pràctica i aquells aspectes que no.  En el meu cas, com a psicomotricista, sí que m'agradaria dur a terme assemblea i representacicó final després de la sessió psicomotriu. 

Per una altra banda, el passat dimarts 5 de maig vaig poder gaudir de dissenyar una altra sessió de psicomotricitat. Aquest cop seria la segona que dissenyaria. A diferència de la meva primera sessió, en aquesta el meu tutor de pràctiques es va oferir a ajudar-me en la muntada de la torre. Això no obstant, era jo qui decidia com volia preparar la sala i ell només atenia a les meves directrius. La idea era muntar tres torres i per darrere de cadascuna d'aquestes col·locar cordes, ars, zancos,... El resultat va quedar meravellós.

Imatges pròpies

En contrast amb la primera sessió i atenint a què havia observat en la sessió psicomotriu d'una altra mestra que es podia realitzar a l'assemblea un escalfament amb les distintes parts del cos, vaig optar per aplicar-ho en aquest nou disseny. Cal dir que als nens i nenes els hi va agradar molt, i fins i tot, vaig obtenir l'aprovació del meu tutor d'aula i de la mestra de suport, els quals digueren que era una molt bona activitat per donar pas a la fase d'expressivitat motriu.

Pel que fa la tombada de la torre, vaig pensar que seria molt adequat que aquesta es produís de forma diferent a l'habitual. Per aquest precís motiu, vaig fer tres grups d'infants (cadascun d'ells a una de les tres torres) i vaig dir-los que es posessin d'esquena, uns a la cama coixa, altres amb els genolls flexionats i els últims imitant que estaven seient a una cadira. Des del meu punt de vista, malgrat que als petits els hi va agradar molt, el fet de canviar la manera de tombar la torre va provocar que alguns d'ells es descentressin una mica.

A més a més, durant la fase d'expressivitat motriu vaig decidir introduir una caixa amb pilotetes que el meu tutor d'aula no posava a l'abast mai. El que no sabia era que el meu tutor no ho feia perquè sinó incitaven joc violent entre alguns dels infants, fins al punt de fer-se mal, i així va passar. Malgrat tot, al final va ser bona idea per realitzar posteriorment una representació verbal en la qual s'expliqués als nens i nenes el bon ús que se li podia donar durant la sessió de psicomotricitat a aquelles pilotes, fent-los conscienciar de la importància de respectar al material i als demés, i establint un protocol mutu entre el meu tutor, la mestra de suport i jo perquè quan introduíssim aquestes pilotes això no tornés a passar entre els nens i nenes.  

El dimarts 19 de maig també vaig decidir realitzar una tercera sessió de psicomotricitat. Això no obstant, malgrat que la tenia plantejada no la vaig poder dur a terme perquè les practicants ens vàrem haver d'ocupar d'organitzar els racons de joc simbòlic i de biblioteca, necessaris per al nostre projecte de millora. La idea era la següent:

8.30h= Muntada de la torre. Aquest cop seria una clàssica, però col·locant els matalassos de gran a petit. Així mateix, al darrere hi hauria una sorpresa: globus de colorins.

9h= assemblea.

-Dir que avui jo faré la sessió de psicomotricitat.

-Explicar-los que jo he muntat el circuit, la torre i que es fixin amb la forma de la torre (tamany en escala).  

-Que em comencin a dir normes d'allò que no es pot fer i d'allò que sí es pot fer.

-Petit escalfament (flexionem genolls i ens asseguem - ens aixequem).

-Fer recollir els coixins i preparar-se per la tombada de la torre.

Tirada de la torre= Tots els nens estarien agafats de la mà. Aniria tirant un dau, i haurien d'anar avançant passes segones el número que sortia.

9.30h= Treure una tela de colorins amb forma de paracaigudes. Durant la meva estada en pràctiques cap dia ha estat utilitzada.

10h= representació fent puntets amb ceres (per grups). Hi ha la possibilitat de complementar-ho pintant-se els llavis. Després explicació oral. FI.

En definitiva, la meva vivència com a psicomotricista, ha sigut una experiència fascinant, de la qual estic disposta tornar a repetir. El motiu que ho explica és que gràcies a les diverses sessions que he anat dissenyant he tingut que anar desenvolupant estratègies per al meu aprenentatge autònom, minimitzar certs punts febles, reconduir certes situacions... És a dir, he tingut que anar desenvolupant la competència d'aprendre a aprendre.

EL MEU PRIMER DISSENY D'ACTIVITAT...

Durant el transcurs de les pràctiques, no només han anat en augment les meves col·laboracions a nivell d'aula i de centre, sinó que també, el passat dimarts 31 de març vaig tenir l'oportunitat de gaudir del meu primer disseny d'activitat amb els nens i nenes d'entre 5 i 6 anys, fent créixer així, el meu aprenentatge autònom.

A la primera meitat del Pràcticum, els meus dissenys d'activitat consistien en petites iniciatives que m'anaven sorgint en el transcurs de la jornada, de forma improvisada, com podia ser per exemple, un joc de cartes en el racó corresponent. Així mateix, tenia diverses idees d'activitat, però aquestes encara s'havien de posar en pràctica. Per tant, des del passat 31 de març fins al final de les pràctiques, que tinc el propòsit d'anar aplicant els meus dissenys d'activitat, és a dir, d'anar planificant, intervenint i avaluant sessions d'aula responsabilitzant-me del meu grup, i en aquesta entrada comentaré la meva primera sessió.

Qualsevol activitat porta una planificació al darrere. Per això, per dur a terme la meva primera activitat, vaig haver de reflexionar sobre allò que desitjaven aprendre als infants i optar per treballar un dels continguts que s'estarien realitzant a classe durant tot el curs: el creixement d'una planta. El motiu que ho justifica és que els nens i nenes d'aquet grup en qüestió han d'anar sembrant plantes de diferents tipus, i trobo que seria interessant que aquests últims no només observessin el resultat, sinó que entenguessin el procés.

https://flic.kr/p/awB2B2

Malgrat tot, la tria de la temàtica no va ser fàcil, els infants sentien curiositat per molts d'aspectes, i a més, no sabia quin tipus d'activitat realitzar perquè els motivés i tingués un sentit per a ells. Finalment, al constatar que la gran majoria de nens es formulaven què era un còmic, vaig optar per proposar als infants l'analitzar el creixement d'una planta mitjançant l'elaboració conjunta d'un còmic a on ells hi tinguessin opinió.

Per tant, el procediment de la meva primera activitat va ser el següent:

1) Explicar als infants que es realitzaria una activitat molt divertida (un còmic), però que haurien d'endevinar quina seria a través d'ordenar les lletres de l'interior d'una capsa. En un principi, aquesta tasca pensava que no suposaria gaire complexitat a les criatures, però després vaig haver de donar-los pistes perquè poguessin descobrir de què es tractava. Un cop reordenades les lletres es van penjar a una paret de la classe, perquè així cada dia els nens i nenes es poguessin recordar de l'activitat que es realitzaria posteriorment.

https://flic.kr/p/7e5JWk

2) Asseguts en forma d'assemblea, establir una conversa sobre aquells coneixements previs que tenien sobre què és un còmic i les seves característiques principals, tot mostrant-los un llibre escrit per mitjà de vinyetes de còmic. Trobo que aquesta petita activitat va ajudar als infants a sentir-se immersos dins l'activitat, facilitant la connexió d'allò que ja sabien amb els nous coneixements.

Imatge pròpia

3) Escriure un conte amb diàleg i pensar amb quin material es podrien construir les vinyetes del còmic durant la propera sessió. Durant la recollida de les idees vaig obtenir l'ajuda de la mestra de suport, qui va anar anotant-ho en un full.

 Imatge pròpia (de com crear el conte)

Imatge pròpia (de les idees dels nens)

Cal saber, que abans de començar a intervenir en la meva activitat estava molt nerviosa. No podia parar de pensar durant tot el matí, com organitzar l'activitat i com dur-la a terme per aconseguir que els diversos nens i nenes estiguessin atents i entusiasmats. A més, havia pensat en moltes altres més activitats per si de cas aquest primer disseny quedava molt reduït en el temps. Malgrat tot, en el moment de portar a la pràctica tot allò que havia dissenyat, va ser tot un èxit i millor del que esperava, havent de reduir la resta d'activitats plantejades. Els nens varen acabar molt emocionats i amb ganes de continuar participant.

Per dur a terme l'avaluació del meu primer disseny d'activitat, vaig optar per l'observació sistemàtica. Aquesta última no em va resultar una tasca difícil, ja que em considero una persona molt observadora per descobrir els grans coneixements dels més petits. Així mateix, en finalitzar l'activitat, el fet de que el meu tutor d'aula i la mestra de suport em preguntessin què tal m'havia anat el meu disseny també em va ajudar a reforçar la meva experiència. Tanmateix, a l'assabentar-me de que als nens els hi havia agradat molt la idea de confeccionar un còmic i que el volien fer quan abans, m'ha fet adonar de que el meu disseny d'activitat ha sigut una experiència enriquidora per als petits.

D'ara endavant, també vull complir un objectiu en mi mateixa, i que serà el de dur a terme almenys una activitat cada setmana amb el meu grup-classe. El que principalment em motiva diàriament a voler seguir dissenyant sessions d'activitats, és veure la il·lusió i la curiositat que tenen per aprendre les criatures, i el gran plaer i diversió que tenen en el moment de realitzar-les. Està clar que amb un disseny d'activitat no només aprenen els infants, sinó també els mestres (dels altres i amb els altres també s'aprèn). Aquests últims poden desenvolupar entre altres competències professionals, el seu aprenentatge autònom, i això és el que em permetrà qualsevol activitat creada per mi. De fet, és molt important gaudir d'autonomia en l'adquisició de coneixements i de nous aprenentatges. Cadascú ha de ser el protagonista del seu propi aprenentatge, per tal de que aquest últim esdevingui significatiu i funcional.

Durant tot el grau d'Educació Infantil, he tingut que anar desenvolupant estratègies per al meu aprenentatge autònom, per minimitzar les meves limitacions i punts febles, per reconduir certes situacions,... És a dir, he tingut que anar desenvolupant la competència d'aprendre a aprendre, mitjançant la reflexió del meu procés d'aprenentatge en un bloc, la lectura de textos i llibres, la visualització de vídeos i multiplicitat de pàgines web, la revisió de certs documents i lleis educatives,...  Això no obstant, quan més s'aprèn és quan s'aplica la teoria a la pràctica.

Per finalitzar, la realització de les pràctiques i els propers dissenys d'activitat, encara m'ajudaran més a adquirir estratègies per al meu aprenentatge autònom, provocant que tingui una mirada més crítica i reflexiva, i que li doni més importància a l'autoavaluació sobre allò après. De fet, l'avaluació és un recurs fonamental per a l'aprenentatge.