Durant aquests dies (del 11 al 15 de maig), he continuat
pensant i portant a la pràctica distintes idees amb els infants, aquest cop amb
un propòsit fonamental acordat amb el tutor de l'escola: ocupant-me de dur a
terme el disseny sense la seva presència durant bona part de la jornada
escolar, permetent-me observar així, la meva capacitat per controlar el
grup-classe tota sola, sent l'únic model de referència.
A les entrades publicades anteriorment, havia esmentat el
disseny de certes activitats, però aquestes s'havien dut a terme
majoritàriament a partir de la coexistència de la mestra de suport o del tutor
del centre. Ara, ha arribat el moment d'interessar-me per la meva capacitat
d'orientar als nens i nenes quan estic realitzant una activitat tota sola, i
contrastar si tinc més facilitats o limitacions quan hi ha el tutor de
referència al costat. Des del meu punt de vista, el fet d'assumir la tutoria i
la responsabilitat del grup és una pràctica docent molt útil per guanyar cert
lideratge davant dels infants i per anar adquirint habilitats i estratègies, és
a dir, experiència. També, per aconseguir millorar la competència professional
de fomentar la convivència creant contextos de benestar i tranquil·litat, en
els quals s'aposti per la resolució pacífica de conflictes.
Per al desenvolupament de l'activitat d'aquesta setmana,
he tingut que planificar el material necessari per a la seva execució, així com
pensar quin ús en faré i com l'utilitzaré a l'aula. El motiu que ho explica és
que tot disseny porta una planificació al darrere.
En el requadre que s'exposa a continuació es pot
visualitzar el procediment de la meva proposta, realitzada el dijous 14 de maig:
A les 9.20h del matí
el meu tutor surt a l'exterior de l'aula perquè sigui jo mateixa qui lideri tot
el grup. Malgrat aquest trobar-se a una aula propera per qualsevol consulta que
li vulgui realitzar, em fa sentir molt nerviosa el fet de controlar a tota la
classe. Per tal de disminuir la meva tensió i atenint a què els infants
d'aquest grup ja no realitzen l'assemblea dels matins per resultar ser una
experiència avorrida per a ells, els deixo jugar lliurament fins les 9.45h. Durant
aquests instants, quan les criatures s'adonen que el seu tutor de referència ja
no es troba a l'aula i que estaré amb ells "tota sola", alguns comencen
a alçar molt la veu i els hi resulta complex mantenir silenci o un to de veu
baix quan els hi demano. Això no obstant, quan a partir de les 9.45h els
començo a fer recollir per dur a terme la meva assemblea plantejada, la
recollida és bastant ràpida i tothom se'n va a seure al cuc seguint les meves
directrius. Atenint a què és un grup que li resulta molt costós posar-se a
recollir, m'adono que la meva estratègia de que han d'acabar de fer-ho quan
arribi comptant al número 20, funciona.
De les 9.55h a les
10.45h, aproximadament, m'ocupo de dur a terme una conversa respecte la meva activitat
del còmic. Durant la primera part de l'assemblea faig pensar als infants a
on els hi agradaria col·locar el còmic: si a l'interior o a l'exterior de
l'aula, si a la paret del passadís o a la paret del bany, amb el paper continu
horitzontal o vertical,... Fent treballar d'aquesta manera els hàbits de diàleg
i d'escolta entre companys. Finalment, s'acorda que el producte final es
penjarà a l'exterior del pati perquè ho pugui veure el personal de tot el
centre, però que serà necessari aferrar-hi un plàstic al damunt perquè aquest
no es remulli quan plogui o els més petits el facin malbé. Durant la segona
part de l'assemblea realitzem un joc: es tracta d'ordenar de forma seqüencial
les imatges i les vinyetes que havien construït l'anterior setmana els infants
escoltant petits fragments del conte que aniria llegint, i després anar
aferrant-ho amb cola.
Imatges pròpies
Cal dir que aquest joc els hi va agradar molt als nens i
nenes, estaven molt emocionats, però en el procés d'aquest varen anar entrant a
l'aula nens i mestres d'altres classes per cercar diferents materials, i això
va distreure la seva atenció, i a més, volia realitzar un joc musical sobre el
creixement d'una planta (acord amb la temàtica del còmic) i no va donar temps.
De les 10.45h a les
11.30h els nens i nenes surten al pati, i quan acaba, em torno a ocupar de dur
a terme diferents moments amb ells. Un d'aquests moments és la sessió de
descans, que per iniciativa pròpia penso amb una manera de fer diferent. Aquest
dia els infants descansaran contant-los una història a on s'imaginaran que
estaran tombats a la gespa, amb els ulls tancats, respirant tranquil·lament i
sentint els rajos de calor del sol per distintes parts del cos, al mateix temps
que amb un animalet de joguina de tacte suau els hi aniré fent un lleuger
massatge. En acabar el moment de descans, pensem amb un títol per al còmic i
construïm les lletres d'aquest últim amb goma Eva.
Imatge pròpia
En el transcurs de la sessió, m'adono
que durant el descans no havia aconseguit que es respirés un clima de calma i
que tampoc havia pogut dur a terme totes les propostes que tenia pensades.
Per finalitzar, dir que al llarg d'aquesta setmana m'he
adonat que un altre tipus d'avaluació molt satisfactòria a banda de
l'observació sistemàtica, és la pròpia autoavaluació que es realitza tot docent
després de realitzar una proposta. De fet, és el que he intentat fer després
del disseny d'aquests dies: el preguntar-me com ha anat, què podria millorar,
perquè ho he fet d'una manera i no d'una altra, de quina altra forma ho hauria
pogut realitzar, si realment allò que s'ha fet és necessari,.... Tot això,
sense oblidar que el meu tutor de centre m'ha ajudat a realitzar-me aquestes
qüestions a mi mateixa, fent-me adonar de la importància de dur-ho a terme i
establint diàleg amb mi després del disseny. Em genera satisfacció que el meu
tutor de pràctiques em realitzi comentaris positius per continuar seguint amb
el mateix estil de feina, o bé, d'aspectes millorables al respecte.
En definitiva, el meu futur com a mestra d'educació
infantil està cada vegada més prop.
