EL TREBALL DE LES RUTINES AL LLARG DE LES PRÀCTIQUES...

El passat 21 de maig vaig publicar una entrada referent a les rutines, en la qual expressava com al llarg del primer mes i mig de pràctiques havia començat a interioritzar el funcionament de les rutines del meu grup-classe de referència, d'entre 5 i 6 anys. A més, vaig descriure com havia anat aprenent, passant d'anar bastant desorientada a tenir un cert control del seu funcionament. A punt de finalitzar les pràctiques, esmentar que són molts els aprenentatges que he adquirit envers aquestes i dir que probablement, ja seria capaç de fer-les realitzar als infants sense gaires dificultats.

Tanmateix, no només sóc jo qui demostra una actitud disponible davant les rutines, sinó que també, moltes vegades són els propis infants els qui em busquen perquè els ajudi amb el desenvolupament d'aquestes. Per exemple, si alguna vegada un nen o nena s'ha de canviar de roba em cerca perquè li doni el vistiplau, altres vegades demana la meva ajuda per resoldre un conflicte que hagi sorgit al pati o per conèixer qui serà el primer de la fila a l'anada i a la tornada de la piscina,... En altres ocasions, són els pares i mares dels petits quan arriben al matí, que els hi diuen als seus fills que els hi costa separar-se, que m'agafin de la mà o que juguin amb jo. Aquest aspecte em fa sentir orgullosa i una figura referent ben important per a l'infant.

https://flic.kr/p/56cZd4

Probablement, en el moment en el qual no em sento tant segura és durant el joc lliure. Em resulta estrany que la meva intervenció és basi fonamentalment en observar i fer petits comentaris als infants, quan l'any passat durant les pràctiques amb nens i nenes d'entre 2 i 3 anys s'havia de col·laborar constantment. Malgrat tot, a poc a poc m'estic habituant al fet de que els nens i nenes vagin desenvolupant la seva autonomia sense requerir d'ajudes, de fet, és una necessitat per a ells.  

Per altra banda, cal conèixer que no només he pogut gaudir d'interioritzar el funcionament i l'organització de les rutines amb infants d'entre 5 i 6 anys, sinó que també he pogut observar i intervenir amb les dels més petits (de 3 i 4 anys d'edat), degut a les meves rotacions per distintes classes. Fins i tot, vaig poder gaudir de realitzar una assemblea amb criatures de 3 anys. Aquest últim aspecte demostra, que les meves col·laboracions i participacions no s'han centrat només en la meva aula de pràctiques, sinó que en la resta, he continuat amb el mateix esperit.

El fet de rotar pels diferents nivells durant dues setmanes i mitja m'ha resultat ser una experiència molt útil (encara que m'hauria agradat haver-hi estat més temps), no només per aprendre i observar altres maneres de fer i altres creences i actituds, sinó també per adonar-me que malgrat que les diverses rutines segueixen generalment una mateixa estructura flexible, i hi ha certes diferències remarcables que depenen de l'edat dels infants. D'aquesta forma, el que més m'ha sorprès és com canvien les rutines d'un curs a l'altre, i com fins i tot, ho fan entre grups de nens i nenes de la mateixa edat, però amb diferent docent. Cal dir que el fet de que el meu tutor d'aula m'hagi preguntat quines diferències de rutines observava entre un curs i l'altre, m'ha ajudat a reforçar aquesta reflexió al respecte.

Per tant, des del meu punt de vista, ja em trobo més preparada per coparticipar i cointervenir en els distints moments de la vida diària de l'aula, ja sigui en les entrades i sortides dels infants i dels seus pares, en els distints moments de joc lliure, en el pati, a les sortides que es realitzen cada dimecres a la piscina, a les festes d'aniversari, al dia de la tallada de la fruita, en els moments d'higiene, descans i alimentació,... Així, no només tinc interès per observar i interioritzar les diverses rutines com a mestra en pràctiques, sinó que vull gaudir d'intentar seguir un ordre per posar-les a la pràctica.

En definitiva, queda demostrat que el treball de les rutines al llarg de la meva estada en pràctiques és constant i diari, i que estic oberta a noves fonts de coneixement. Moltes de les vegades, les grans col·laboracions i implicacions no es produeixen en les activitats programades i prèviament planificades i preparades, sinó en les rutines diàries que configuren la quotidianitat de l'escola. 

DISSENYS DE LA SETMANA DEL 18 AL 22 DE MAIG...

Les meves pràctiques al segon cicle de l'Educació Infantil estan arribant al seu fi, i és el moment d'aprofitar al màxim els diversos moments del dia a dia de la jornada escolar per anar aplicant dissenys d'activitat. D'aquesta manera, puc autoavaluar-me, observar les meves capacitats i habilitats, aprendre dels errors, i tenir clar quins aspectes m'agradaria continuar com a futura docent i quins no en les sessions d'aula que vagi duent a terme.  Per tant, gràcies a les activitats que vaig planificant, intervenint i avaluant, vaig desenvolupant tot un procés de reflexió i millora docent.

En el cas d'aquesta nova setmana (del 18 al 22 de maig), cal situar el meu disseny al dijous 21, ocupant-me dels nens i nenes durant una hora, de les 9.45h a les 10.45h del matí, encara que amb la presència del meu tutor d'aula per ajudar a fer-me de suport. Aquest cop l'objectiu serà penjar el producte final del còmic que s'havia iniciat en dissenys anteriors i realitzar tota una sèrie de jocs musicals per treballar les qualitats del so. El motiu que explica la meva iniciativa per dissenyar activitats relacionades amb les qualitats del so, és perquè precisament a música els infants estan acabant d'aprendre a trets generals els conceptes de durada, altura, timbre,... i havia pensat que seria molt bona idea provar de dur a terme uns jocs que donessin per acabat aquests termes. A més a més, podria aprofitar les possibles idees d'activitat musical que havia elaborat durant els meus estudis per aplicar-los a un grup-classe real. 

https://flic.kr/p/6MqUTt

El procediment seguit és el següent:

A les 9.45h m'encarrego de començar a fer recollir a les criatures del joc lliure que estaven realitzant i de fer-los seure al cuc de l'assemblea. A continuació, opto per explicar-los allò que es realitzarà i els objectius que hi ha al darrere. Així mateix, com la setmana passada havia quedat amb els petits que posaria un plàstic al producte final del còmic per penjar-lo al pati i que no es rompés per la pluja o la resta d'infants, aprofito per mostrar-los quin ha estat el resultat. També, el del títol creat amb lletres de goma eva, fent-los recordar quin era aquest i que ells mateixos el llegissin. Així mateix, per donar per acabat el disseny, decidim a quin costat exacte del pati els hi agradaria col·locar el còmic, escrivint les possibles idees a un bloc de notes i fent votacions, sent la idea guanyadora aquella que tingui més vots, encara que aquells que no puguin veure complida la seva proposta, amb la possibilitat de que siguin ells els qui aferrin el còmic al pati. D'aquesta manera, sentiran que també són part important.

Un cop penjat el còmic a la part exterior i asseguts tots els nens al pati, arriba el moment de dur a terme els jocs musicals per treballar les qualitats del so. Opto per realitzar-los a l'exterior de l'aula perquè aquests impliquen moviment. A més a més, com el meu tutor d'aula aprofita per realitzar fotografies (una forma molt adequada de poder avaluar després l'activitat), la llum de l'exterior ajudarà amb la finalitat de que aquestes es vegin millor.

A continuació es pot observar una petita descripció de cada activitat (cada una d'elles planificades per mi dies abans de realitzar-se la sessió amb les criatures), i una petita reflexió al respecte (majoritàriament positiva).

PRIMERA ACTIVITAT (EL TIMBRE)

 Imatge pròpia

Des del meu punt de vista, aquesta activitat agrada molt als nens i nenes, mostrant-se molt emocionats i riallers. Tots semblen atents davant el canvi d'instrument i de tipus de so, encara que presenten alguna dificultat quan sona la flauta dolça i han de canviar de fila (no se'n recorden de fer-ho). Això no obstant, amb les ajudes adients a poc a poc van entenent el concepte de timbre. Com no hi ha un tambor al meu abast, faig servir els palets de fusta.

SEGONA ACTIVITAT (LA DURADA)

Imatge pròpia

Per aquesta activitat, els infants no presenten cap tipus de dificultat de comprensió i es troben molt motivats per realitzar-la. Malgrat tot, tenen tant d'entusiasme que es genera un cert descontrol que provoca que es facin mal entre ells, havent de canviar de joc musical al cap d'uns instants.

TERCERA ACTIVITAT (L'ALTURA)

Imatge pròpia

Probablement, aquesta és una de les activitats que més emociona als petits, provocant que aquells més tímids també vulguin realitzar-la. Això no obstant, m'adono que potser és una mica difícil per a ells i que el fet d'haver de rotar en el sentit de les agulles del rellotge no ho tenen clar. Per tal de solucionar-ho, els informo que quan soni la nota La han de canviar-se de grup, allí on no hi hagi nen amb pilota, sense haver de seguir el sentit de les agulles del rellotge. Amb aquesta modificació, l'activitat acaba sent tot un èxit, aconseguint que els nens entenguin el concepte de greu i d'agut.

QUARTA ACTIVITAT (MESCLA DE LES DIVERSES QUALITATS DEL SO)

Aquest joc també agrada molt als infants, però arriba un moment en què es comencen a descentrar. Per això, acabo només fent preguntes a aquells que volen realitzar el joc i aixequen la mà, i l'últim joc que tenia pensat decideix no dur-lo a terme. Malgrat tot, a la següent imatge es pot observar quin era:

Imatge pròpia

Per tant, arribo a la conclusió que el més important de tot és atendre a les necessitats dels infants i veure com es troben en aquells instants en els quals es vol realitzar una activitat. D'aquesta manera, no es tracta de realitzar totes les activitats que es tinguin planificades, sinó de fer aquelles que motivaran a les criatures.

En definitiva, es tracta d'anar reflexionant i millorant a través de la pròpia pràctica docent, del treball en equip, de l'adquisició d'una mirada crítica i reflexiva, de l'empatització amb les necessitats de cadascun dels infants i amb la superació dels obstacles que van sorgint.

LES MEVES COL•LABORACIONS AL LLARG DE LES PRÀCTIQUES...

Com vaig comentar a la meva primera entrada de col·laboracions, des del primer dia de pràctiques, que vaig coparticipant amb el meu tutor d'aula en la planificació, execució i avaluació de les distintes propostes d'activitats que van sorgint (ja siguin de gran, mitjà o petit grup). Així, des de la meva primera publicació respecte aquesta temàtica el 28 de febrer fins a di d'avui, són moltes les noves col·laboracions que he anat duent a terme i variats els avenços i experiències viscudes.

Des d'aquell dia, he realitzat i estic fent un gran recorregut. Per tant, col·laboracions tant simples durant les primeres setmanes de pràctiques esdevindran en ajudes al tutor d'aula cada vegada més significatives i importants, i que probablement han estat possibles a través d'anar desenvolupant certes tècniques i estratègies de comunicació tant a l'àmbit verbal com no verbal, i ja siguin dirigides al tutor d'aula o als infants. De fet, aquestes últimes són fonamentals dins del món professional educatiu i per al desenvolupament personal i de relació social.

Primerament, he constituït un element de gran ajuda per un dels projectes que s'estan duent a terme a l'aula: el de la construcció d'una cuineta amb caixes de cartró. A més de planificar i pensar amb el meu tutor i els infants com confeccionar-la, he ajudat a aferrar totes les caixes perquè quedin en una única unitat, a posar paper de periòdic amb cola, a pintar-la (primer per mitjà d'un dibuix amb colors de com els hi agradaria pintar la cuineta, i després a sobre del cartró amb temperes), a escriure i a pintar les lletres que conformen les normes del racó,... Un altre projecte de vital importància en el qual he sigut un element col·laboratiu essencial és en el com creixen les plantes. A més d'ajudar a les criatures a cercar informació a la biblioteca sobre aquestes i a seleccionar i escriure les dades més rellevants, també he simulat que era una planta que creixia segons si el so que s'escoltava de la flauta era "molt curt", "curt" o "llarg".

En segon lloc, cal destacar el meu suport en una activitat d'investigació de la caixa del tresor. Aprofitant que els nens havien portat diferents elements naturals d'una excursió, vaig ajudar al meu tutor a ensenyar als nens i nenes a observar amb una lupa, a escriure en una fulla aquelles característiques més destacades dels elements trobats, a fer dibuixos orientats amb la natura,...

En tercer lloc, m'agradaria destacar que des del divendres 13 de març, que almenys una vegada a la setmana conto un conte als infants, tot ajudant al meu tutor. Des d'aquell dia que estic molt orgullosa de fer-ho, perquè m'apassiona veure com els infants m'escolten, com s'emocionen amb la història i com s'evadeixen per uns instants del món en el qual es troben.

Imatge pròpia

Altres vegades se m'ha donat la confiança necessària per realitzar fotografies als infants, per repartir notes escrites als pares, per entregar-los enquestes,... Aquest aspecte em fa pensar en què no només col·laboro amb el tutor de l'aula, sinó que també se'm dóna la possibilitat de col·laborar amb les famílies i ser més propera a elles. Així mateix, una altra mostra de confiança és que cada cop realitzo més col·laboracions sense la presència necessària del meu tutor de pràctiques, ja sigui per realitzar una assemblea, per construir amb plastilina la sala de psicomotricitat,... Aquest últim aspecte m'enorgulleix, ja que em sembla fascinant que en aproximadament 3 mesos, pugui arribar a assolir tals funcions. A més, si m'autoavaluo, el recorregut ha sigut gran: de no saber quan col·laborar, a ser concebuda com a mestre de suport, fins arribar a assolir la tutoria de la classe.

Per finalitzar, esmentar que altres vegades el meu tutor de pràctiques i jo ens hem repartit les funcions i el grup d'infants per dur a terme petites tasques que s'hagin de culminar a l'aula. Així per exemple, mentre un dia el meu tutor acabava de pintar la cuineta de cartró, jo vaig realitzar la sessió de joc simbòlic i la de construccions. En altre, mentre ell es trobava a la sala de la llum, la mestra de suport i jo estàvem a la sala d'informàtica per fer escriure als infants aquelles formes amb les quals els hi agradava que els hi parlessin la resta de persones, o viceversa. Des del meu punt de vista, aquest fet demostra que el meu tutor em considera com una mestra més, lliure d'expressar qualsevol aportació o opinió, podent gaudir de programar les activitats de la setmana amb ell sense cap inconvenient.

Tanmateix, no només he aprofitat per coparticipar i ajudar en les activitats amb el meu tutor de referència, sinó que també ho he fet amb altres mestres d'aula, mestres de suport i a diferents classes. D'aquesta manera, no només observo models de fer i de pensar diferents, sinó que també adquireixo més estratègies comunicatives i aprenc quin tipus de treball col·laboratiu vull apostar en un futur. Des d'aquesta perspectiva, les rotacions per diferents aules han sigut molt enriquidores. Així, el divendres 17 d'abril vaig poder gaudir de col·laborar en el taller de fang, ajudant a la mestra que l'impartia a tallar-lo, a repartir palletes per enganxar-li, a posar el nom de les escultures que estaven realitzen els nens i nenes,... 

 

https://flic.kr/p/715s2U

Tanmateix, el 21 d'abril, amb la meva companya de pràctiques Alícia, vàrem poder col·laborar realitzant el racó d'històries amb els infants d'entre 3 i 4 anys. Sens dubte, una experiència que no ens deixà indiferents, ja que teníem l'oportunitat d'improvisar-lo com nosaltres volguéssim. Fins i tot, el 28 d'abril vaig poder gaudir de col·laborar en un projecte que s'estava realitzant a l'altra classe de 5 anys, basat en la construcció d'uns coets.

Per concloure, amb totes aquestes col·laboracions i intervencions es pot observar que cada cop més, tinc una relació més adequada amb el meu tutor i amb la resta de docents, com si d'una mestra de suport fos, i espero que a l'última setmana de pràctiques pogués parlar fins i tot, de parella educativa o de mestres independents amb models de fer i pensar distints, però que es complementen.

DISSENYS DURANT LA SETMANA DEL 11 AL 15 DE MAIG...

Durant aquests dies (del 11 al 15 de maig), he continuat pensant i portant a la pràctica distintes idees amb els infants, aquest cop amb un propòsit fonamental acordat amb el tutor de l'escola: ocupant-me de dur a terme el disseny sense la seva presència durant bona part de la jornada escolar, permetent-me observar així, la meva capacitat per controlar el grup-classe tota sola, sent l'únic model de referència.

A les entrades publicades anteriorment, havia esmentat el disseny de certes activitats, però aquestes s'havien dut a terme majoritàriament a partir de la coexistència de la mestra de suport o del tutor del centre. Ara, ha arribat el moment d'interessar-me per la meva capacitat d'orientar als nens i nenes quan estic realitzant una activitat tota sola, i contrastar si tinc més facilitats o limitacions quan hi ha el tutor de referència al costat. Des del meu punt de vista, el fet d'assumir la tutoria i la responsabilitat del grup és una pràctica docent molt útil per guanyar cert lideratge davant dels infants i per anar adquirint habilitats i estratègies, és a dir, experiència. També, per aconseguir millorar la competència professional de fomentar la convivència creant contextos de benestar i tranquil·litat, en els quals s'aposti per la resolució pacífica de conflictes.

Per al desenvolupament de l'activitat d'aquesta setmana, he tingut que planificar el material necessari per a la seva execució, així com pensar quin ús en faré i com l'utilitzaré a l'aula. El motiu que ho explica és que tot disseny porta una planificació al darrere.

En el requadre que s'exposa a continuació es pot visualitzar el procediment de la meva proposta, realitzada el dijous 14 de maig:

A les 9.20h del matí el meu tutor surt a l'exterior de l'aula perquè sigui jo mateixa qui lideri tot el grup. Malgrat aquest trobar-se a una aula propera per qualsevol consulta que li vulgui realitzar, em fa sentir molt nerviosa el fet de controlar a tota la classe. Per tal de disminuir la meva tensió i atenint a què els infants d'aquest grup ja no realitzen l'assemblea dels matins per resultar ser una experiència avorrida per a ells, els deixo jugar lliurament fins les 9.45h. Durant aquests instants, quan les criatures s'adonen que el seu tutor de referència ja no es troba a l'aula i que estaré amb ells "tota sola", alguns comencen a alçar molt la veu i els hi resulta complex mantenir silenci o un to de veu baix quan els hi demano. Això no obstant, quan a partir de les 9.45h els començo a fer recollir per dur a terme la meva assemblea plantejada, la recollida és bastant ràpida i tothom se'n va a seure al cuc seguint les meves directrius. Atenint a què és un grup que li resulta molt costós posar-se a recollir, m'adono que la meva estratègia de que han d'acabar de fer-ho quan arribi comptant al número 20, funciona.

De les 9.55h a les 10.45h, aproximadament, m'ocupo de dur a terme una conversa respecte la meva activitat del còmic. Durant la primera part de l'assemblea faig pensar als infants a on els hi agradaria col·locar el còmic: si a l'interior o a l'exterior de l'aula, si a la paret del passadís o a la paret del bany, amb el paper continu horitzontal o vertical,... Fent treballar d'aquesta manera els hàbits de diàleg i d'escolta entre companys. Finalment, s'acorda que el producte final es penjarà a l'exterior del pati perquè ho pugui veure el personal de tot el centre, però que serà necessari aferrar-hi un plàstic al damunt perquè aquest no es remulli quan plogui o els més petits el facin malbé. Durant la segona part de l'assemblea realitzem un joc: es tracta d'ordenar de forma seqüencial les imatges i les vinyetes que havien construït l'anterior setmana els infants escoltant petits fragments del conte que aniria llegint, i després anar aferrant-ho amb cola. 

Imatges pròpies

Cal dir que aquest joc els hi va agradar molt als nens i nenes, estaven molt emocionats, però en el procés d'aquest varen anar entrant a l'aula nens i mestres d'altres classes per cercar diferents materials, i això va distreure la seva atenció, i a més, volia realitzar un joc musical sobre el creixement d'una planta (acord amb la temàtica del còmic) i no va donar temps.

De les 10.45h a les 11.30h els nens i nenes surten al pati, i quan acaba, em torno a ocupar de dur a terme diferents moments amb ells. Un d'aquests moments és la sessió de descans, que per iniciativa pròpia penso amb una manera de fer diferent. Aquest dia els infants descansaran contant-los una història a on s'imaginaran que estaran tombats a la gespa, amb els ulls tancats, respirant tranquil·lament i sentint els rajos de calor del sol per distintes parts del cos, al mateix temps que amb un animalet de joguina de tacte suau els hi aniré fent un lleuger massatge. En acabar el moment de descans, pensem amb un títol per al còmic i construïm les lletres d'aquest últim amb goma Eva.

Imatge pròpia

En el transcurs de la sessió, m'adono que durant el descans no havia aconseguit que es respirés un clima de calma i que tampoc havia pogut dur a terme totes les propostes que tenia pensades.

Per finalitzar, dir que al llarg d'aquesta setmana m'he adonat que un altre tipus d'avaluació molt satisfactòria a banda de l'observació sistemàtica, és la pròpia autoavaluació que es realitza tot docent després de realitzar una proposta. De fet, és el que he intentat fer després del disseny d'aquests dies: el preguntar-me com ha anat, què podria millorar, perquè ho he fet d'una manera i no d'una altra, de quina altra forma ho hauria pogut realitzar, si realment allò que s'ha fet és necessari,.... Tot això, sense oblidar que el meu tutor de centre m'ha ajudat a realitzar-me aquestes qüestions a mi mateixa, fent-me adonar de la importància de dur-ho a terme i establint diàleg amb mi després del disseny. Em genera satisfacció que el meu tutor de pràctiques em realitzi comentaris positius per continuar seguint amb el mateix estil de feina, o bé, d'aspectes millorables al respecte.

En definitiva, el meu futur com a mestra d'educació infantil està cada vegada més prop.

LA MEVA ACTIVITAT DURANT LA SETMANA DEL 4 AL 8 DE MAIG...

A l'última entrada de disseny (publicada el 30 d'abril), vaig esmentar que m'havia proposat una meta, i que era la de dur a terme almenys una activitat cada setmana amb el meu grup-classe. Des del meu punt de vista, aquesta decisió és molt positiva i útil per al meu futur docent, ja que a través de portar a la pràctica certes activitats que jo realitzaria com a mestra, puc aprendre dels meus errors, adonar-me de les meves capacitats i limitacions, adquirir habilitats per responsabilitzar-me del grup d'infants en períodes cada vegada més llargs (així com per planificar, intervenir i avaluar sessions d'aula), i ser conscient de si amb el disseny plantejat puc aconseguir els propòsits plantejats.

En aquesta nova entrada detallaré quina ha sigut la meva proposta d'activitat de la setmana del 4 al 8 de maig. En aquest nou disseny he comptat amb l'ajuda del meu tutor de centre de referència, ja que en el primer vaig gaudir de la presència de la mestra de suport. D'aquesta manera, he pogut observar com actuo com a docent i amb els infants quan aquests últims es troben amb la seva figura autoritària principal i quan no. Referent a això, cal dir que pràcticament no hi ha hagut diferències, les criatures en totes les activitats s'han mostrat igual de motivades i il·lusionades amb allò que els hi explicava.

L'activitat d'aquesta setmana l'he realitzada el dimecres 6 de maig. Cal esmentar que darrere aquesta hi ha hagut un fort treball de planificació, reflexió i elaboració del material necessari per dur-la a terme. Aquest cop es tractaria d'aprofitar els continguts treballats en la primera sessió (els coneixements previs sobre què és un còmic i l'elaboració d'un conte) per dur a terme durant aquesta setmana la construcció de les vinyetes d'un còmic amb diferents materials que havien proposat els infants. Tot això, aprofitant els aprenentatges anteriors per dur a terme un altre tipus d'activitat. 

Haig de confessar que el dia de la posada en pràctica de l'activitat estava molt nerviosa. Era el primer cop que duria a terme una activitat durant bona part de la jornada escolar (de 11.30h a 12.30h i la seva continuació de 14.30h a 15.15h), i a més, amb la supervisió del meu tutor d'aula. Tanmateix, aquesta estaria dividida en dues parts, una de més explicativa i de reflexió conjunta amb els infants, i una altra de despertar la creativitat de les criatures.

La primera part de l'activitat va consistir en realitzar una assemblea (mentre el meu tutor em feia fotografies amb la càmera de l'escola) per recordar la història que havien creat els propis infants, i de repartir uns sobres numerats de l'1 al 10 amb el nom dels 2 o 3 nens que conformarien un grup, el color de la seva cartolina per a l'elaboració de la vinyeta del còmic, i els diversos diàlegs i imatges necessaris per aferrar. 

Imatges pròpies

Des del meu punt de vista, aquesta primera part de l'activitat va ser molt gratificant, tots els nens estaven molt encuriosits, emocionats i tots escoltaven, encara que en els últims 10 minuts, com hi havia alguns nens que aferraven els diàlegs a les taules (i no estaven a l'assemblea), va provocar una certa desorganització. Per tant, l'ordre i el control de l'aula encara és un dels aspectes que he de millorar com a futura docent.

La segona part del disseny (realitzat per la tarda), va consistir en decorar per petits grups les diverses vinyetes del còmic. Per aquest motiu, vaig posar a l'abast dels infants tot tipus de material: ceres, arròs, llenties, purpurina, cotó, espècies, colors,... Aquesta segona part també va resultar ser molt gratificant i original, però la gran majoria dels infants va optar per triar el material tradicional: colors i purpurina. Només uns pocs s'animaren a decorar amb llenties i arròs les seves vinyetes, per exemple. A més, desprès d'aquesta va resultar molt difícil que els infants comencessin a recollir, probablement per l'horari en la qual havia sigut realitzada.

https://flic.kr/p/eiL4ys

https://flic.kr/p/cm46MY

Per avaluar ambdues parts de la meva activitat, també vaig fer servir (com en la primera sessió d'aula) l'observació sistemàtica. En la meva opinió, la forma més adequada d'avaluar els infants més petits és a través d'observar-los i especialment escoltar-los. De fet, trobo que disposo de les qualitats adients per apostar per aquest tipus d'observació: paciència, tranquil·litat, gran esperit de responsabilitat i una actitud activa i observadora.

En definitiva, ha sigut una activitat molt planera que m'ha ajudat a reforçar la meva competència d'autoconcepte professional, fent-me adonar que ser mestra d'infantil és el meu futur (amb limitacions sí, però amb la capacitat suficient per poder superar-les).

EL MEU PRIMER DISSENY D'ACTIVITAT...

Durant el transcurs de les pràctiques, no només han anat en augment les meves col·laboracions a nivell d'aula i de centre, sinó que també, el passat dimarts 31 de març vaig tenir l'oportunitat de gaudir del meu primer disseny d'activitat amb els nens i nenes d'entre 5 i 6 anys, fent créixer així, el meu aprenentatge autònom.

A la primera meitat del Pràcticum, els meus dissenys d'activitat consistien en petites iniciatives que m'anaven sorgint en el transcurs de la jornada, de forma improvisada, com podia ser per exemple, un joc de cartes en el racó corresponent. Així mateix, tenia diverses idees d'activitat, però aquestes encara s'havien de posar en pràctica. Per tant, des del passat 31 de març fins al final de les pràctiques, que tinc el propòsit d'anar aplicant els meus dissenys d'activitat, és a dir, d'anar planificant, intervenint i avaluant sessions d'aula responsabilitzant-me del meu grup, i en aquesta entrada comentaré la meva primera sessió.

Qualsevol activitat porta una planificació al darrere. Per això, per dur a terme la meva primera activitat, vaig haver de reflexionar sobre allò que desitjaven aprendre als infants i optar per treballar un dels continguts que s'estarien realitzant a classe durant tot el curs: el creixement d'una planta. El motiu que ho justifica és que els nens i nenes d'aquet grup en qüestió han d'anar sembrant plantes de diferents tipus, i trobo que seria interessant que aquests últims no només observessin el resultat, sinó que entenguessin el procés.

https://flic.kr/p/awB2B2

Malgrat tot, la tria de la temàtica no va ser fàcil, els infants sentien curiositat per molts d'aspectes, i a més, no sabia quin tipus d'activitat realitzar perquè els motivés i tingués un sentit per a ells. Finalment, al constatar que la gran majoria de nens es formulaven què era un còmic, vaig optar per proposar als infants l'analitzar el creixement d'una planta mitjançant l'elaboració conjunta d'un còmic a on ells hi tinguessin opinió.

Per tant, el procediment de la meva primera activitat va ser el següent:

1) Explicar als infants que es realitzaria una activitat molt divertida (un còmic), però que haurien d'endevinar quina seria a través d'ordenar les lletres de l'interior d'una capsa. En un principi, aquesta tasca pensava que no suposaria gaire complexitat a les criatures, però després vaig haver de donar-los pistes perquè poguessin descobrir de què es tractava. Un cop reordenades les lletres es van penjar a una paret de la classe, perquè així cada dia els nens i nenes es poguessin recordar de l'activitat que es realitzaria posteriorment.

https://flic.kr/p/7e5JWk

2) Asseguts en forma d'assemblea, establir una conversa sobre aquells coneixements previs que tenien sobre què és un còmic i les seves característiques principals, tot mostrant-los un llibre escrit per mitjà de vinyetes de còmic. Trobo que aquesta petita activitat va ajudar als infants a sentir-se immersos dins l'activitat, facilitant la connexió d'allò que ja sabien amb els nous coneixements.

Imatge pròpia

3) Escriure un conte amb diàleg i pensar amb quin material es podrien construir les vinyetes del còmic durant la propera sessió. Durant la recollida de les idees vaig obtenir l'ajuda de la mestra de suport, qui va anar anotant-ho en un full.

 Imatge pròpia (de com crear el conte)

Imatge pròpia (de les idees dels nens)

Cal saber, que abans de començar a intervenir en la meva activitat estava molt nerviosa. No podia parar de pensar durant tot el matí, com organitzar l'activitat i com dur-la a terme per aconseguir que els diversos nens i nenes estiguessin atents i entusiasmats. A més, havia pensat en moltes altres més activitats per si de cas aquest primer disseny quedava molt reduït en el temps. Malgrat tot, en el moment de portar a la pràctica tot allò que havia dissenyat, va ser tot un èxit i millor del que esperava, havent de reduir la resta d'activitats plantejades. Els nens varen acabar molt emocionats i amb ganes de continuar participant.

Per dur a terme l'avaluació del meu primer disseny d'activitat, vaig optar per l'observació sistemàtica. Aquesta última no em va resultar una tasca difícil, ja que em considero una persona molt observadora per descobrir els grans coneixements dels més petits. Així mateix, en finalitzar l'activitat, el fet de que el meu tutor d'aula i la mestra de suport em preguntessin què tal m'havia anat el meu disseny també em va ajudar a reforçar la meva experiència. Tanmateix, a l'assabentar-me de que als nens els hi havia agradat molt la idea de confeccionar un còmic i que el volien fer quan abans, m'ha fet adonar de que el meu disseny d'activitat ha sigut una experiència enriquidora per als petits.

D'ara endavant, també vull complir un objectiu en mi mateixa, i que serà el de dur a terme almenys una activitat cada setmana amb el meu grup-classe. El que principalment em motiva diàriament a voler seguir dissenyant sessions d'activitats, és veure la il·lusió i la curiositat que tenen per aprendre les criatures, i el gran plaer i diversió que tenen en el moment de realitzar-les. Està clar que amb un disseny d'activitat no només aprenen els infants, sinó també els mestres (dels altres i amb els altres també s'aprèn). Aquests últims poden desenvolupar entre altres competències professionals, el seu aprenentatge autònom, i això és el que em permetrà qualsevol activitat creada per mi. De fet, és molt important gaudir d'autonomia en l'adquisició de coneixements i de nous aprenentatges. Cadascú ha de ser el protagonista del seu propi aprenentatge, per tal de que aquest últim esdevingui significatiu i funcional.

Durant tot el grau d'Educació Infantil, he tingut que anar desenvolupant estratègies per al meu aprenentatge autònom, per minimitzar les meves limitacions i punts febles, per reconduir certes situacions,... És a dir, he tingut que anar desenvolupant la competència d'aprendre a aprendre, mitjançant la reflexió del meu procés d'aprenentatge en un bloc, la lectura de textos i llibres, la visualització de vídeos i multiplicitat de pàgines web, la revisió de certs documents i lleis educatives,...  Això no obstant, quan més s'aprèn és quan s'aplica la teoria a la pràctica.

Per finalitzar, la realització de les pràctiques i els propers dissenys d'activitat, encara m'ajudaran més a adquirir estratègies per al meu aprenentatge autònom, provocant que tingui una mirada més crítica i reflexiva, i que li doni més importància a l'autoavaluació sobre allò après. De fet, l'avaluació és un recurs fonamental per a l'aprenentatge.