DISSENYS DURANT LA SETMANA DEL 11 AL 15 DE MAIG...

Durant aquests dies (del 11 al 15 de maig), he continuat pensant i portant a la pràctica distintes idees amb els infants, aquest cop amb un propòsit fonamental acordat amb el tutor de l'escola: ocupant-me de dur a terme el disseny sense la seva presència durant bona part de la jornada escolar, permetent-me observar així, la meva capacitat per controlar el grup-classe tota sola, sent l'únic model de referència.

A les entrades publicades anteriorment, havia esmentat el disseny de certes activitats, però aquestes s'havien dut a terme majoritàriament a partir de la coexistència de la mestra de suport o del tutor del centre. Ara, ha arribat el moment d'interessar-me per la meva capacitat d'orientar als nens i nenes quan estic realitzant una activitat tota sola, i contrastar si tinc més facilitats o limitacions quan hi ha el tutor de referència al costat. Des del meu punt de vista, el fet d'assumir la tutoria i la responsabilitat del grup és una pràctica docent molt útil per guanyar cert lideratge davant dels infants i per anar adquirint habilitats i estratègies, és a dir, experiència. També, per aconseguir millorar la competència professional de fomentar la convivència creant contextos de benestar i tranquil·litat, en els quals s'aposti per la resolució pacífica de conflictes.

Per al desenvolupament de l'activitat d'aquesta setmana, he tingut que planificar el material necessari per a la seva execució, així com pensar quin ús en faré i com l'utilitzaré a l'aula. El motiu que ho explica és que tot disseny porta una planificació al darrere.

En el requadre que s'exposa a continuació es pot visualitzar el procediment de la meva proposta, realitzada el dijous 14 de maig:

A les 9.20h del matí el meu tutor surt a l'exterior de l'aula perquè sigui jo mateixa qui lideri tot el grup. Malgrat aquest trobar-se a una aula propera per qualsevol consulta que li vulgui realitzar, em fa sentir molt nerviosa el fet de controlar a tota la classe. Per tal de disminuir la meva tensió i atenint a què els infants d'aquest grup ja no realitzen l'assemblea dels matins per resultar ser una experiència avorrida per a ells, els deixo jugar lliurament fins les 9.45h. Durant aquests instants, quan les criatures s'adonen que el seu tutor de referència ja no es troba a l'aula i que estaré amb ells "tota sola", alguns comencen a alçar molt la veu i els hi resulta complex mantenir silenci o un to de veu baix quan els hi demano. Això no obstant, quan a partir de les 9.45h els començo a fer recollir per dur a terme la meva assemblea plantejada, la recollida és bastant ràpida i tothom se'n va a seure al cuc seguint les meves directrius. Atenint a què és un grup que li resulta molt costós posar-se a recollir, m'adono que la meva estratègia de que han d'acabar de fer-ho quan arribi comptant al número 20, funciona.

De les 9.55h a les 10.45h, aproximadament, m'ocupo de dur a terme una conversa respecte la meva activitat del còmic. Durant la primera part de l'assemblea faig pensar als infants a on els hi agradaria col·locar el còmic: si a l'interior o a l'exterior de l'aula, si a la paret del passadís o a la paret del bany, amb el paper continu horitzontal o vertical,... Fent treballar d'aquesta manera els hàbits de diàleg i d'escolta entre companys. Finalment, s'acorda que el producte final es penjarà a l'exterior del pati perquè ho pugui veure el personal de tot el centre, però que serà necessari aferrar-hi un plàstic al damunt perquè aquest no es remulli quan plogui o els més petits el facin malbé. Durant la segona part de l'assemblea realitzem un joc: es tracta d'ordenar de forma seqüencial les imatges i les vinyetes que havien construït l'anterior setmana els infants escoltant petits fragments del conte que aniria llegint, i després anar aferrant-ho amb cola. 

Imatges pròpies

Cal dir que aquest joc els hi va agradar molt als nens i nenes, estaven molt emocionats, però en el procés d'aquest varen anar entrant a l'aula nens i mestres d'altres classes per cercar diferents materials, i això va distreure la seva atenció, i a més, volia realitzar un joc musical sobre el creixement d'una planta (acord amb la temàtica del còmic) i no va donar temps.

De les 10.45h a les 11.30h els nens i nenes surten al pati, i quan acaba, em torno a ocupar de dur a terme diferents moments amb ells. Un d'aquests moments és la sessió de descans, que per iniciativa pròpia penso amb una manera de fer diferent. Aquest dia els infants descansaran contant-los una història a on s'imaginaran que estaran tombats a la gespa, amb els ulls tancats, respirant tranquil·lament i sentint els rajos de calor del sol per distintes parts del cos, al mateix temps que amb un animalet de joguina de tacte suau els hi aniré fent un lleuger massatge. En acabar el moment de descans, pensem amb un títol per al còmic i construïm les lletres d'aquest últim amb goma Eva.

Imatge pròpia

En el transcurs de la sessió, m'adono que durant el descans no havia aconseguit que es respirés un clima de calma i que tampoc havia pogut dur a terme totes les propostes que tenia pensades.

Per finalitzar, dir que al llarg d'aquesta setmana m'he adonat que un altre tipus d'avaluació molt satisfactòria a banda de l'observació sistemàtica, és la pròpia autoavaluació que es realitza tot docent després de realitzar una proposta. De fet, és el que he intentat fer després del disseny d'aquests dies: el preguntar-me com ha anat, què podria millorar, perquè ho he fet d'una manera i no d'una altra, de quina altra forma ho hauria pogut realitzar, si realment allò que s'ha fet és necessari,.... Tot això, sense oblidar que el meu tutor de centre m'ha ajudat a realitzar-me aquestes qüestions a mi mateixa, fent-me adonar de la importància de dur-ho a terme i establint diàleg amb mi després del disseny. Em genera satisfacció que el meu tutor de pràctiques em realitzi comentaris positius per continuar seguint amb el mateix estil de feina, o bé, d'aspectes millorables al respecte.

En definitiva, el meu futur com a mestra d'educació infantil està cada vegada més prop.

LA MEVA ACTIVITAT DURANT LA SETMANA DEL 4 AL 8 DE MAIG...

A l'última entrada de disseny (publicada el 30 d'abril), vaig esmentar que m'havia proposat una meta, i que era la de dur a terme almenys una activitat cada setmana amb el meu grup-classe. Des del meu punt de vista, aquesta decisió és molt positiva i útil per al meu futur docent, ja que a través de portar a la pràctica certes activitats que jo realitzaria com a mestra, puc aprendre dels meus errors, adonar-me de les meves capacitats i limitacions, adquirir habilitats per responsabilitzar-me del grup d'infants en períodes cada vegada més llargs (així com per planificar, intervenir i avaluar sessions d'aula), i ser conscient de si amb el disseny plantejat puc aconseguir els propòsits plantejats.

En aquesta nova entrada detallaré quina ha sigut la meva proposta d'activitat de la setmana del 4 al 8 de maig. En aquest nou disseny he comptat amb l'ajuda del meu tutor de centre de referència, ja que en el primer vaig gaudir de la presència de la mestra de suport. D'aquesta manera, he pogut observar com actuo com a docent i amb els infants quan aquests últims es troben amb la seva figura autoritària principal i quan no. Referent a això, cal dir que pràcticament no hi ha hagut diferències, les criatures en totes les activitats s'han mostrat igual de motivades i il·lusionades amb allò que els hi explicava.

L'activitat d'aquesta setmana l'he realitzada el dimecres 6 de maig. Cal esmentar que darrere aquesta hi ha hagut un fort treball de planificació, reflexió i elaboració del material necessari per dur-la a terme. Aquest cop es tractaria d'aprofitar els continguts treballats en la primera sessió (els coneixements previs sobre què és un còmic i l'elaboració d'un conte) per dur a terme durant aquesta setmana la construcció de les vinyetes d'un còmic amb diferents materials que havien proposat els infants. Tot això, aprofitant els aprenentatges anteriors per dur a terme un altre tipus d'activitat. 

Haig de confessar que el dia de la posada en pràctica de l'activitat estava molt nerviosa. Era el primer cop que duria a terme una activitat durant bona part de la jornada escolar (de 11.30h a 12.30h i la seva continuació de 14.30h a 15.15h), i a més, amb la supervisió del meu tutor d'aula. Tanmateix, aquesta estaria dividida en dues parts, una de més explicativa i de reflexió conjunta amb els infants, i una altra de despertar la creativitat de les criatures.

La primera part de l'activitat va consistir en realitzar una assemblea (mentre el meu tutor em feia fotografies amb la càmera de l'escola) per recordar la història que havien creat els propis infants, i de repartir uns sobres numerats de l'1 al 10 amb el nom dels 2 o 3 nens que conformarien un grup, el color de la seva cartolina per a l'elaboració de la vinyeta del còmic, i els diversos diàlegs i imatges necessaris per aferrar. 

Imatges pròpies

Des del meu punt de vista, aquesta primera part de l'activitat va ser molt gratificant, tots els nens estaven molt encuriosits, emocionats i tots escoltaven, encara que en els últims 10 minuts, com hi havia alguns nens que aferraven els diàlegs a les taules (i no estaven a l'assemblea), va provocar una certa desorganització. Per tant, l'ordre i el control de l'aula encara és un dels aspectes que he de millorar com a futura docent.

La segona part del disseny (realitzat per la tarda), va consistir en decorar per petits grups les diverses vinyetes del còmic. Per aquest motiu, vaig posar a l'abast dels infants tot tipus de material: ceres, arròs, llenties, purpurina, cotó, espècies, colors,... Aquesta segona part també va resultar ser molt gratificant i original, però la gran majoria dels infants va optar per triar el material tradicional: colors i purpurina. Només uns pocs s'animaren a decorar amb llenties i arròs les seves vinyetes, per exemple. A més, desprès d'aquesta va resultar molt difícil que els infants comencessin a recollir, probablement per l'horari en la qual havia sigut realitzada.

https://flic.kr/p/eiL4ys

https://flic.kr/p/cm46MY

Per avaluar ambdues parts de la meva activitat, també vaig fer servir (com en la primera sessió d'aula) l'observació sistemàtica. En la meva opinió, la forma més adequada d'avaluar els infants més petits és a través d'observar-los i especialment escoltar-los. De fet, trobo que disposo de les qualitats adients per apostar per aquest tipus d'observació: paciència, tranquil·litat, gran esperit de responsabilitat i una actitud activa i observadora.

En definitiva, ha sigut una activitat molt planera que m'ha ajudat a reforçar la meva competència d'autoconcepte professional, fent-me adonar que ser mestra d'infantil és el meu futur (amb limitacions sí, però amb la capacitat suficient per poder superar-les).

EL MEU PRIMER DISSENY D'ACTIVITAT...

Durant el transcurs de les pràctiques, no només han anat en augment les meves col·laboracions a nivell d'aula i de centre, sinó que també, el passat dimarts 31 de març vaig tenir l'oportunitat de gaudir del meu primer disseny d'activitat amb els nens i nenes d'entre 5 i 6 anys, fent créixer així, el meu aprenentatge autònom.

A la primera meitat del Pràcticum, els meus dissenys d'activitat consistien en petites iniciatives que m'anaven sorgint en el transcurs de la jornada, de forma improvisada, com podia ser per exemple, un joc de cartes en el racó corresponent. Així mateix, tenia diverses idees d'activitat, però aquestes encara s'havien de posar en pràctica. Per tant, des del passat 31 de març fins al final de les pràctiques, que tinc el propòsit d'anar aplicant els meus dissenys d'activitat, és a dir, d'anar planificant, intervenint i avaluant sessions d'aula responsabilitzant-me del meu grup, i en aquesta entrada comentaré la meva primera sessió.

Qualsevol activitat porta una planificació al darrere. Per això, per dur a terme la meva primera activitat, vaig haver de reflexionar sobre allò que desitjaven aprendre als infants i optar per treballar un dels continguts que s'estarien realitzant a classe durant tot el curs: el creixement d'una planta. El motiu que ho justifica és que els nens i nenes d'aquet grup en qüestió han d'anar sembrant plantes de diferents tipus, i trobo que seria interessant que aquests últims no només observessin el resultat, sinó que entenguessin el procés.

https://flic.kr/p/awB2B2

Malgrat tot, la tria de la temàtica no va ser fàcil, els infants sentien curiositat per molts d'aspectes, i a més, no sabia quin tipus d'activitat realitzar perquè els motivés i tingués un sentit per a ells. Finalment, al constatar que la gran majoria de nens es formulaven què era un còmic, vaig optar per proposar als infants l'analitzar el creixement d'una planta mitjançant l'elaboració conjunta d'un còmic a on ells hi tinguessin opinió.

Per tant, el procediment de la meva primera activitat va ser el següent:

1) Explicar als infants que es realitzaria una activitat molt divertida (un còmic), però que haurien d'endevinar quina seria a través d'ordenar les lletres de l'interior d'una capsa. En un principi, aquesta tasca pensava que no suposaria gaire complexitat a les criatures, però després vaig haver de donar-los pistes perquè poguessin descobrir de què es tractava. Un cop reordenades les lletres es van penjar a una paret de la classe, perquè així cada dia els nens i nenes es poguessin recordar de l'activitat que es realitzaria posteriorment.

https://flic.kr/p/7e5JWk

2) Asseguts en forma d'assemblea, establir una conversa sobre aquells coneixements previs que tenien sobre què és un còmic i les seves característiques principals, tot mostrant-los un llibre escrit per mitjà de vinyetes de còmic. Trobo que aquesta petita activitat va ajudar als infants a sentir-se immersos dins l'activitat, facilitant la connexió d'allò que ja sabien amb els nous coneixements.

Imatge pròpia

3) Escriure un conte amb diàleg i pensar amb quin material es podrien construir les vinyetes del còmic durant la propera sessió. Durant la recollida de les idees vaig obtenir l'ajuda de la mestra de suport, qui va anar anotant-ho en un full.

 Imatge pròpia (de com crear el conte)

Imatge pròpia (de les idees dels nens)

Cal saber, que abans de començar a intervenir en la meva activitat estava molt nerviosa. No podia parar de pensar durant tot el matí, com organitzar l'activitat i com dur-la a terme per aconseguir que els diversos nens i nenes estiguessin atents i entusiasmats. A més, havia pensat en moltes altres més activitats per si de cas aquest primer disseny quedava molt reduït en el temps. Malgrat tot, en el moment de portar a la pràctica tot allò que havia dissenyat, va ser tot un èxit i millor del que esperava, havent de reduir la resta d'activitats plantejades. Els nens varen acabar molt emocionats i amb ganes de continuar participant.

Per dur a terme l'avaluació del meu primer disseny d'activitat, vaig optar per l'observació sistemàtica. Aquesta última no em va resultar una tasca difícil, ja que em considero una persona molt observadora per descobrir els grans coneixements dels més petits. Així mateix, en finalitzar l'activitat, el fet de que el meu tutor d'aula i la mestra de suport em preguntessin què tal m'havia anat el meu disseny també em va ajudar a reforçar la meva experiència. Tanmateix, a l'assabentar-me de que als nens els hi havia agradat molt la idea de confeccionar un còmic i que el volien fer quan abans, m'ha fet adonar de que el meu disseny d'activitat ha sigut una experiència enriquidora per als petits.

D'ara endavant, també vull complir un objectiu en mi mateixa, i que serà el de dur a terme almenys una activitat cada setmana amb el meu grup-classe. El que principalment em motiva diàriament a voler seguir dissenyant sessions d'activitats, és veure la il·lusió i la curiositat que tenen per aprendre les criatures, i el gran plaer i diversió que tenen en el moment de realitzar-les. Està clar que amb un disseny d'activitat no només aprenen els infants, sinó també els mestres (dels altres i amb els altres també s'aprèn). Aquests últims poden desenvolupar entre altres competències professionals, el seu aprenentatge autònom, i això és el que em permetrà qualsevol activitat creada per mi. De fet, és molt important gaudir d'autonomia en l'adquisició de coneixements i de nous aprenentatges. Cadascú ha de ser el protagonista del seu propi aprenentatge, per tal de que aquest últim esdevingui significatiu i funcional.

Durant tot el grau d'Educació Infantil, he tingut que anar desenvolupant estratègies per al meu aprenentatge autònom, per minimitzar les meves limitacions i punts febles, per reconduir certes situacions,... És a dir, he tingut que anar desenvolupant la competència d'aprendre a aprendre, mitjançant la reflexió del meu procés d'aprenentatge en un bloc, la lectura de textos i llibres, la visualització de vídeos i multiplicitat de pàgines web, la revisió de certs documents i lleis educatives,...  Això no obstant, quan més s'aprèn és quan s'aplica la teoria a la pràctica.

Per finalitzar, la realització de les pràctiques i els propers dissenys d'activitat, encara m'ajudaran més a adquirir estratègies per al meu aprenentatge autònom, provocant que tingui una mirada més crítica i reflexiva, i que li doni més importància a l'autoavaluació sobre allò après. De fet, l'avaluació és un recurs fonamental per a l'aprenentatge.

LES MEVES PRIMERES COL·LABORACIONS A NIVELL DE CENTRE...

La meva participació en la dinàmica general del dia a dia escolar ha sigut una experiència molt enriquidora. Això no obstant, la meva presència en la dinàmica i organització del centre també ha sigut fonamental. De fet, he sigut considerada com una mestra més des del primer dia que vaig entrar a l'escola, fet del qual n'estic molt orgullosa, ja que sens dubte, és una font d'aprenentatge molt important per a mi.

Així, tenir l'oportunitat de participar en totes i cadascuna de les reunions d'equip (ja sigui de claustre, de nivell o amb els pares), en les exclusives, conferències i exposicions, reunions d'avaluació de cada grup d'infantil, sortides fora del centre,... ja sigui preparant festes, adequant els espais, dissenyant noves propostes d'activitats internivell o mantenint contacte amb persones que es consideren essencials pel projecte de l'escola, tot això m'ha permès enriquir-me com a futura professional, i a més, adquirir estratègies de comunicació amb les famílies.

Durant les pràctiques anteriors havia tingut l'oportunitat de participar en alguna petita dinàmica de centre, però no tantes com les d'aquest any, aspecte que provoca que encara no sàpiga molt bé què opinar davant certes situacions o que fins i tot em senti tímida i nerviosa, ja sigui per comentar algun tret rellevant amb l'equip directiu o per relacionar-me amb les famílies. Això no obstant, el fet que el meu tutor de pràctiques hagi comentat a les famílies que estaré amb els seus fills com a mestra de pràctiques, ha provocat que em senti amb més confiança i seguretat. De fet, veure l'alegria dels pares i mares de que participi en les diverses dinàmiques de centre amb ells i el seu fill, ha generat una gran alegria i satisfacció en mi.

A més a més, també ha ajudat molt que tots els docents que es troben en la mateixa reunió o comissió m'ofereixin l'oportunitat de parlar sense cap mena de por. Cal mencionar però, que a vegades em sento bastant confusa i perduda d'allò que he de realitzar, aspecte que hauria de millorar. També, m'hauria agradat haver participat en alguna sessió de documentació amb el meu tutor. 

Una de les primeres experiències que vaig viure durant les dues primeres setmanes de pràctiques i que em va fer partícip directament de la dinàmica de centre va ser la preparació de la disfressa de carnaval. Així, a més de disfressar-me cada dia d'una roba diferent com s'indicava, també vaig gaudir de formar part de la rua de carnaval de Van Gogh, conjuntament amb tot l'equip docent del centre, les famílies i els infants. A continuació es pot observar la fotografia:

Imatge pròpia

A més a més, vaig haver d'implicar-me com una mestra més, preparant els cartells de la rua i retallant i dibuixant les lletres que fossin necessàries.

Més endavant, també vaig poder gaudir de visitar els ametllers de Santa Agnès, junt els infants i les famílies. Aquesta excursió em va resultar molt útil per apropar-me més a les famílies i demostrar les meves habilitats com a futura mestra. També, em va agradar molt el fet de que l'escola ens considerés a les practicants com una mestra que podia tenir una certa quantitat d'alumnes, havent de requerir així, menys l'ajuda dels pares.

Imatge pròpia

Per últim, una altra experiència que també em va resultar molt significativa, va ser que el dimecres 25 de febrer vaig tenir l'oportunitat d'escriure una nota informativa als pares, tot explicant-los de que hi havia una xerrada de normes i límits, a la qual també hi vaig assistir. Era la primera vegada que escrivia alguna informació rellevant per a les famílies, i em va resultar molt enriquidor per al meu aprenentatge. També, és digne d'admirar la reunió de claustre que vaig poder participar el dijous 5 de març, en la qual és va afirmar que era molt important que tots els tutors fessin integrar el màxim possible a la gent nova.

Tanmateix, per retrobar-me dins del centre escolar i especialment a l'interior de la meva aula, he tingut que relacionar-me constantment, ja sigui amb els propis infants, amb la directora, amb els docents, amb la resta de companyes de pràctiques, o bé, amb altres agents implicats, com ara: les famílies, els cuiners, les netejadores,... No ha sigut un procés fàcil, molt ha provingut del meu propi esforç i dedicació per mantenir comunicació, però gràcies a aquests, ha sigut possible arribar a implicar-me en totes les activitats a nivell d'aula (així com de centre), que es poguessin desenvolupar.

En definitiva, per participar a la dinàmica de centre i en la seva organització, he tingut que desenvolupar les meves habilitats socials de comunicació i diàleg, així com anar adquirint estratègies de col·laboració amb les famílies i amb la resta de membres de l'escola. Tot això, apostant en tot moment per la comunicació i el diàleg, pels consens, i pel respecte de tota la comunitat educativa.

LES MEVES PRIMERES SESSIONS DE PSICOMOTRICITAT...

Durant el primer mes i mig de pràctiques, a banda de pensar amb possibles propostes d'activitats i realitzar distintes col·laboracions a nivell d'aula  i de centre, també he pogut gaudir de cointervenir en les sessions de psicomotricitat. Primerament, a través d'un rol més observador, i ja en la sèptima setmana, dissenyant propostes d'intervenció i autoavaluant-me.

Vaig pensar que seria adequat dur a terme una actitud molt observadora i reflexiva al llarg de les primeres sessions de psicomotricitat, per anar interioritzant millor els meus aprenentatges, i després aplicar-los. En aquestes estones dedicades exclusivament als més petits, m'he dedicat a tornar-los somriures, mirades, gestos d'aprovació, ser punt de confiança per a ells, i en el cas d'aquells nens que necessiten ajuda per explorar amb el seu propi cos l'espai, donar-los la mà per saltar, per enfilar-se i per rodolar entre els matalassos. També, integrant-me en els seus jocs imaginaris.

Això no obstant, les meves col·laboracions en l'àrea de psicomotricitat han anat en progressiu augment: des d'un rol més observador de l'expressió lliure dels infants i d'ajudar-los a posar teles o col·locar el material, fins a un altre a on jo he tingut l'oportunitat de ser la psicomotricista, seguint la següent planificació:

*8.30h= Muntada de la torre en forma de cercle.

*9h= assemblea.

-Dir que avui jo faré la sessió de psicomotricitat.

-Explicar-los que jo he muntat el circuit, la torre i que es fixin amb la forma de la torre.

-Confirmar que la representació es farà al gimnàs de psicomotricitat.

-Que em comencin a dir normes d'allò que no es pot fer i d'allò que sí es pot fer.

-Demanar amb quina part del cos volen tirar la torre.

-Fer recollir els coixins i preparar-se per la tombada de la torre.

*Tirada de la torre= "compte endarrere" i fins les 9.30h joc lliure.

*9.30h= treure teles i altra material.

*9.45h= avisar que només queden 5 minuts de joc.

*9.50h= recollida.

*10h= representació amb construccions (tenen 7 minuts per pensar-ho i després es comentarà grupalment). Es tracta de representar allò que més els hi agradat jugar amb els seus companys, o bé, allò amb el qual han estat jugant.

*Posada de les sabates i tornada a la classe.

*FI.

Per una altra banda, com que l'any passat ja vaig tenir l'oportunitat de dissenyar una sessió de psicomotricitat (amb totes les seves fases) i observar-ne de molts de tipus, aquest any he pogut aprofitar-ho per portar allò après també a la pràctica, per contrastar sessions de diferents tipus i per seguir traslladant la teoria de Bernard Aucouturier a la realitat. Tot això, amb un grau de complexitat menys elevat, perquè ja en tinc més experiència, encara que amb un llarg camí per recórrer i molts grups d'infants per conèixer.

D'aquesta forma, el passat dimarts 24 de març m'ocupo de realitzar una sessió de psicomotricitat tota sola, encara que amb el suport i l'ajuda del meu tutor de pràctiques, fent-se més idoni així, el moment de muntar la torre i preparar la sala, realitzar l'assemblea i el recordatori de normes, donar odre per a la tombada de la torre, donant-me idees de com fer-ho i quins materials utilitzar, i ajudant-me en el moment de representació (en aquest cas, mitjançant la construcció d'allò que han fet els infants durant la sessió amb peces de fusta). El resultat? Una sessió amb bastant d'èxit, fins al punt que els infants em cercaven perquè els mirés, els ajudés i els hi posés a l'abast nou material, en definitiva, que guiés el seu propi procés d'aprenentatge.

Imatges pròpies

Sens dubte, una primera experiència de molts de nervis, que acaba sent fascinant, i que demostra, que puc ser capaç de portar una classe, i d'implicar i fer participar als nens i nenes. Això, m'ha ajudat a adquirir un autoconcepte professional més positiu i ajustat, prenent consciència de les meves capacitats i limitacions pròpies.  

Malgrat tot, la por d'equivocar-me encara és present. S'ha d'aprendre dels errors, però no és fàcil, i a més, partint de que la psicomotricitat té tants d'avantatges per a les criatures. 

LES MEVES PRIMERES ORGANITZACIONS D'ESPAI I DE TEMPS...

Les rutines i les activitats que es desenvolupen amb els infants són molt importants, però la seva adequada aplicació depèn de l'ús de l'espai i del temps que se'n faci, i això és el que he pogut observar durant les meves col·laboracions al llarg de les 7 primeres setmanes de pràctiques. Probablement, un dels aspectes que més m'ha sorprès respecte l'any passat és la flexibilitat d'espai i de temps que hi ha en el segon cicle d'infantil, sempre dotant d'autonomia a les criatures, i partint d'una organització de l'espai, del temps i dels materials didàctics a través de racons.

Partint de l'essencialitat dels espais i recursos a nivell d'aula i de centre, des de gairebé el primer dia de pràctiques que intento col·laborar en la seva organització, ambientació i millora, ja sigui amb diverses aportacions a nivell d'aula o perquè les practicants hem de realitzar un projecte de millora sobre algun element del centre.  Respecte aquest últim, dir que ens centrarem a continuar amb la tasca que varen iniciar temps abans altres companyes de pràctiques: la confecció d'una sèrie de plafons de documentació d'alguns dels racons que es desenvolupen (el racó de joc simbòlic, artistes i biblioteca). En aquest procés, hi jugarà un paper vital la nostra pròpia organització temporal i espacial (ja sigui mitjançant l'elaboració d'un cronograma o mesurant l'àrea disponible a l'escola per col·locar els plafons). La seqüenciació vendria a ser més o menys la següent:

-1) Concretar el projecte de millora.

-2) Parlar amb la directora de l’escola sobre l’ubicació i els materials dels plafons de documentació, així com la selecció dels mateixos.

-3) Mesurar l’amplària de les parets a on s’ubicaran els plafons.

-4) Seleccionar fotografies.

-5) Seleccionar frases o paraules, a més de fer el recompte de lletres.

-6) Fer un esborrany de la distribució del plafó.

-7) Fer una llista dels materials necessaris, així com contactar amb els pares que ens ajudaran amb la confecció de la fusta i de les lletres del nostre plafó, i amb la directora per la col·locació d’il·luminació.

-8) Fer una comprovació de l’esborrany.

-9) Col·locació dels plafons de documentació.

-10) Presentació del projecte als tutors.

-11) Avaluació del projecte.

Cal dir que gràcies aquest projecte de millora podré desenvolupar la meva capacitat per reflexionar i investigar sobre la pràctica educativa, i així millorar la tasca docent i innovar. Aquí també hi serà molt important la reflexió en equip i l'anàlisi de les necessitats que l'escola pugui presentar.

En diverses ocasions, també he gaudit d'ajudar al meu tutor en l'organització i l'ambientació de l'aula. L'he aconsellat de quina manera ubicaria jo el material dins de la classe, he col·laborat amb ell en diverses activitats programades, l'he ajudat a rentar el terra o les taules degut a certes activitats d'experimentació,... Així mateix, des del primer dia de pràctiques, que ajudo a col·locar les taules i les cadires per a la realització d'activitats de diferents tipus o pel taller de creació de plastilina casera o a posar el cuc de l'assemblea, per exemple.

 Imatge pròpia

De fet, un dels eixos fonamentals que he pogut comprovar que destaca a l'aula en la qual em trobo, és que la classe quedi recollida i que els materials i l'espai tornin a estar classificats com estaven en un inici. També, que es recordi als infants allò que faran (per exemple, a través de l'agenda del dia) i que se'ls avisi del temps que disposen per acabar una activitat.

Imatge pròpia

Això no obstant, probablement una de les meves majors contribucions dins l'espai de l'aula seria el de col·laborar en la construcció d'una cuineta de cartró per a la creació d'un nou racó per a les criatures, ja des del meu primer dia de pràctiques. Una altra experiència que em va resultar molt significativa va ser la que vaig viure el dilluns 16 de febrer. Aquest dia vaig haver d'ajudar a fer un inventari del material que es disposava a les aules d'infantil pel racó de matemàtiques. A més a més, el meu paper també va ser essencial per posar ordre a la sala de joc simbòlic, destriant aquell material que era útil pels infants i aquell que no (ja sigui perquè s'havia romput o perquè estava repetit).

La celebració de l'aniversari de diversos infants també ha constituït una de les meves primeres organitzacions en l'espai i en el temps. Celebrar-ho implica ajudar en tots els preparatius, a distribuir les taules adequadament, a repartir el menjar i el suc,... Tanmateix, la tallada de la fruita de cada dimarts també depèn d'una adequada organització de l'espai i del temps. La fruita no ha d'estar només per una hora determinada, sinó que s'ha d'organitzar l'espai adientment, rentar els estris, escombrar, fregar les taules,... Malgrat tot, els infants també han d'ajudar, i a vegades no em resulta gens fàcil que col·laborin en la preparació o la recollida del material i/o l'espai de joc.

El passat dilluns 24 de març també vaig poder gaudir d'amagar 24 ous pel pati perquè després els infants els cerquessin i poguessin realitzar una activitat amb anglès. A més d'haver de controlar el temps que disposava, havia de pensar si el lloc a on ho amagava era l'adequat, el grau de complexitat que suposaria pels nens i nenes, etcètera.

https://flic.kr/p/mfHBfM

Per últim, aquest dia també vaig encarregar-me d'ajudar a tallar trossets de tela perquè després els infants es poguessin crear les seves pròpies tapes per al llibre de recull de tasques realitzades a finals del trimestre. A més, cal destacar que he començat a dissenyar una programació d'activitats entorn les temàtiques principals que s'estan tractant a l'escola aquest any, el que m'obligarà a pensar quins espais i materials necessitaré en cada moment, a més d'atenir al temps.

"Però l'organització de l'espai i el temps tampoc és fàcil, i és necessari que vagi adquirint una mirada més crítica i reflexiva, que espero haver obtingut al final d'aquestes pràctiques. Només d'aquesta forma podré apostar per un ús de l'espai i el temps més educatiu i innovador".