LES MEVES PRIMERES COL·LABORACIONS A NIVELL DE CENTRE...

La meva participació en la dinàmica general del dia a dia escolar ha sigut una experiència molt enriquidora. Això no obstant, la meva presència en la dinàmica i organització del centre també ha sigut fonamental. De fet, he sigut considerada com una mestra més des del primer dia que vaig entrar a l'escola, fet del qual n'estic molt orgullosa, ja que sens dubte, és una font d'aprenentatge molt important per a mi.

Així, tenir l'oportunitat de participar en totes i cadascuna de les reunions d'equip (ja sigui de claustre, de nivell o amb els pares), en les exclusives, conferències i exposicions, reunions d'avaluació de cada grup d'infantil, sortides fora del centre,... ja sigui preparant festes, adequant els espais, dissenyant noves propostes d'activitats internivell o mantenint contacte amb persones que es consideren essencials pel projecte de l'escola, tot això m'ha permès enriquir-me com a futura professional, i a més, adquirir estratègies de comunicació amb les famílies.

Durant les pràctiques anteriors havia tingut l'oportunitat de participar en alguna petita dinàmica de centre, però no tantes com les d'aquest any, aspecte que provoca que encara no sàpiga molt bé què opinar davant certes situacions o que fins i tot em senti tímida i nerviosa, ja sigui per comentar algun tret rellevant amb l'equip directiu o per relacionar-me amb les famílies. Això no obstant, el fet que el meu tutor de pràctiques hagi comentat a les famílies que estaré amb els seus fills com a mestra de pràctiques, ha provocat que em senti amb més confiança i seguretat. De fet, veure l'alegria dels pares i mares de que participi en les diverses dinàmiques de centre amb ells i el seu fill, ha generat una gran alegria i satisfacció en mi.

A més a més, també ha ajudat molt que tots els docents que es troben en la mateixa reunió o comissió m'ofereixin l'oportunitat de parlar sense cap mena de por. Cal mencionar però, que a vegades em sento bastant confusa i perduda d'allò que he de realitzar, aspecte que hauria de millorar. També, m'hauria agradat haver participat en alguna sessió de documentació amb el meu tutor. 

Una de les primeres experiències que vaig viure durant les dues primeres setmanes de pràctiques i que em va fer partícip directament de la dinàmica de centre va ser la preparació de la disfressa de carnaval. Així, a més de disfressar-me cada dia d'una roba diferent com s'indicava, també vaig gaudir de formar part de la rua de carnaval de Van Gogh, conjuntament amb tot l'equip docent del centre, les famílies i els infants. A continuació es pot observar la fotografia:

Imatge pròpia

A més a més, vaig haver d'implicar-me com una mestra més, preparant els cartells de la rua i retallant i dibuixant les lletres que fossin necessàries.

Més endavant, també vaig poder gaudir de visitar els ametllers de Santa Agnès, junt els infants i les famílies. Aquesta excursió em va resultar molt útil per apropar-me més a les famílies i demostrar les meves habilitats com a futura mestra. També, em va agradar molt el fet de que l'escola ens considerés a les practicants com una mestra que podia tenir una certa quantitat d'alumnes, havent de requerir així, menys l'ajuda dels pares.

Imatge pròpia

Per últim, una altra experiència que també em va resultar molt significativa, va ser que el dimecres 25 de febrer vaig tenir l'oportunitat d'escriure una nota informativa als pares, tot explicant-los de que hi havia una xerrada de normes i límits, a la qual també hi vaig assistir. Era la primera vegada que escrivia alguna informació rellevant per a les famílies, i em va resultar molt enriquidor per al meu aprenentatge. També, és digne d'admirar la reunió de claustre que vaig poder participar el dijous 5 de març, en la qual és va afirmar que era molt important que tots els tutors fessin integrar el màxim possible a la gent nova.

Tanmateix, per retrobar-me dins del centre escolar i especialment a l'interior de la meva aula, he tingut que relacionar-me constantment, ja sigui amb els propis infants, amb la directora, amb els docents, amb la resta de companyes de pràctiques, o bé, amb altres agents implicats, com ara: les famílies, els cuiners, les netejadores,... No ha sigut un procés fàcil, molt ha provingut del meu propi esforç i dedicació per mantenir comunicació, però gràcies a aquests, ha sigut possible arribar a implicar-me en totes les activitats a nivell d'aula (així com de centre), que es poguessin desenvolupar.

En definitiva, per participar a la dinàmica de centre i en la seva organització, he tingut que desenvolupar les meves habilitats socials de comunicació i diàleg, així com anar adquirint estratègies de col·laboració amb les famílies i amb la resta de membres de l'escola. Tot això, apostant en tot moment per la comunicació i el diàleg, pels consens, i pel respecte de tota la comunitat educativa.

LES MEVES PRIMERES SESSIONS DE PSICOMOTRICITAT...

Durant el primer mes i mig de pràctiques, a banda de pensar amb possibles propostes d'activitats i realitzar distintes col·laboracions a nivell d'aula  i de centre, també he pogut gaudir de cointervenir en les sessions de psicomotricitat. Primerament, a través d'un rol més observador, i ja en la sèptima setmana, dissenyant propostes d'intervenció i autoavaluant-me.

Vaig pensar que seria adequat dur a terme una actitud molt observadora i reflexiva al llarg de les primeres sessions de psicomotricitat, per anar interioritzant millor els meus aprenentatges, i després aplicar-los. En aquestes estones dedicades exclusivament als més petits, m'he dedicat a tornar-los somriures, mirades, gestos d'aprovació, ser punt de confiança per a ells, i en el cas d'aquells nens que necessiten ajuda per explorar amb el seu propi cos l'espai, donar-los la mà per saltar, per enfilar-se i per rodolar entre els matalassos. També, integrant-me en els seus jocs imaginaris.

Això no obstant, les meves col·laboracions en l'àrea de psicomotricitat han anat en progressiu augment: des d'un rol més observador de l'expressió lliure dels infants i d'ajudar-los a posar teles o col·locar el material, fins a un altre a on jo he tingut l'oportunitat de ser la psicomotricista, seguint la següent planificació:

*8.30h= Muntada de la torre en forma de cercle.

*9h= assemblea.

-Dir que avui jo faré la sessió de psicomotricitat.

-Explicar-los que jo he muntat el circuit, la torre i que es fixin amb la forma de la torre.

-Confirmar que la representació es farà al gimnàs de psicomotricitat.

-Que em comencin a dir normes d'allò que no es pot fer i d'allò que sí es pot fer.

-Demanar amb quina part del cos volen tirar la torre.

-Fer recollir els coixins i preparar-se per la tombada de la torre.

*Tirada de la torre= "compte endarrere" i fins les 9.30h joc lliure.

*9.30h= treure teles i altra material.

*9.45h= avisar que només queden 5 minuts de joc.

*9.50h= recollida.

*10h= representació amb construccions (tenen 7 minuts per pensar-ho i després es comentarà grupalment). Es tracta de representar allò que més els hi agradat jugar amb els seus companys, o bé, allò amb el qual han estat jugant.

*Posada de les sabates i tornada a la classe.

*FI.

Per una altra banda, com que l'any passat ja vaig tenir l'oportunitat de dissenyar una sessió de psicomotricitat (amb totes les seves fases) i observar-ne de molts de tipus, aquest any he pogut aprofitar-ho per portar allò après també a la pràctica, per contrastar sessions de diferents tipus i per seguir traslladant la teoria de Bernard Aucouturier a la realitat. Tot això, amb un grau de complexitat menys elevat, perquè ja en tinc més experiència, encara que amb un llarg camí per recórrer i molts grups d'infants per conèixer.

D'aquesta forma, el passat dimarts 24 de març m'ocupo de realitzar una sessió de psicomotricitat tota sola, encara que amb el suport i l'ajuda del meu tutor de pràctiques, fent-se més idoni així, el moment de muntar la torre i preparar la sala, realitzar l'assemblea i el recordatori de normes, donar odre per a la tombada de la torre, donant-me idees de com fer-ho i quins materials utilitzar, i ajudant-me en el moment de representació (en aquest cas, mitjançant la construcció d'allò que han fet els infants durant la sessió amb peces de fusta). El resultat? Una sessió amb bastant d'èxit, fins al punt que els infants em cercaven perquè els mirés, els ajudés i els hi posés a l'abast nou material, en definitiva, que guiés el seu propi procés d'aprenentatge.

Imatges pròpies

Sens dubte, una primera experiència de molts de nervis, que acaba sent fascinant, i que demostra, que puc ser capaç de portar una classe, i d'implicar i fer participar als nens i nenes. Això, m'ha ajudat a adquirir un autoconcepte professional més positiu i ajustat, prenent consciència de les meves capacitats i limitacions pròpies.  

Malgrat tot, la por d'equivocar-me encara és present. S'ha d'aprendre dels errors, però no és fàcil, i a més, partint de que la psicomotricitat té tants d'avantatges per a les criatures. 

LES MEVES PRIMERES ORGANITZACIONS D'ESPAI I DE TEMPS...

Les rutines i les activitats que es desenvolupen amb els infants són molt importants, però la seva adequada aplicació depèn de l'ús de l'espai i del temps que se'n faci, i això és el que he pogut observar durant les meves col·laboracions al llarg de les 7 primeres setmanes de pràctiques. Probablement, un dels aspectes que més m'ha sorprès respecte l'any passat és la flexibilitat d'espai i de temps que hi ha en el segon cicle d'infantil, sempre dotant d'autonomia a les criatures, i partint d'una organització de l'espai, del temps i dels materials didàctics a través de racons.

Partint de l'essencialitat dels espais i recursos a nivell d'aula i de centre, des de gairebé el primer dia de pràctiques que intento col·laborar en la seva organització, ambientació i millora, ja sigui amb diverses aportacions a nivell d'aula o perquè les practicants hem de realitzar un projecte de millora sobre algun element del centre.  Respecte aquest últim, dir que ens centrarem a continuar amb la tasca que varen iniciar temps abans altres companyes de pràctiques: la confecció d'una sèrie de plafons de documentació d'alguns dels racons que es desenvolupen (el racó de joc simbòlic, artistes i biblioteca). En aquest procés, hi jugarà un paper vital la nostra pròpia organització temporal i espacial (ja sigui mitjançant l'elaboració d'un cronograma o mesurant l'àrea disponible a l'escola per col·locar els plafons). La seqüenciació vendria a ser més o menys la següent:

-1) Concretar el projecte de millora.

-2) Parlar amb la directora de l’escola sobre l’ubicació i els materials dels plafons de documentació, així com la selecció dels mateixos.

-3) Mesurar l’amplària de les parets a on s’ubicaran els plafons.

-4) Seleccionar fotografies.

-5) Seleccionar frases o paraules, a més de fer el recompte de lletres.

-6) Fer un esborrany de la distribució del plafó.

-7) Fer una llista dels materials necessaris, així com contactar amb els pares que ens ajudaran amb la confecció de la fusta i de les lletres del nostre plafó, i amb la directora per la col·locació d’il·luminació.

-8) Fer una comprovació de l’esborrany.

-9) Col·locació dels plafons de documentació.

-10) Presentació del projecte als tutors.

-11) Avaluació del projecte.

Cal dir que gràcies aquest projecte de millora podré desenvolupar la meva capacitat per reflexionar i investigar sobre la pràctica educativa, i així millorar la tasca docent i innovar. Aquí també hi serà molt important la reflexió en equip i l'anàlisi de les necessitats que l'escola pugui presentar.

En diverses ocasions, també he gaudit d'ajudar al meu tutor en l'organització i l'ambientació de l'aula. L'he aconsellat de quina manera ubicaria jo el material dins de la classe, he col·laborat amb ell en diverses activitats programades, l'he ajudat a rentar el terra o les taules degut a certes activitats d'experimentació,... Així mateix, des del primer dia de pràctiques, que ajudo a col·locar les taules i les cadires per a la realització d'activitats de diferents tipus o pel taller de creació de plastilina casera o a posar el cuc de l'assemblea, per exemple.

 Imatge pròpia

De fet, un dels eixos fonamentals que he pogut comprovar que destaca a l'aula en la qual em trobo, és que la classe quedi recollida i que els materials i l'espai tornin a estar classificats com estaven en un inici. També, que es recordi als infants allò que faran (per exemple, a través de l'agenda del dia) i que se'ls avisi del temps que disposen per acabar una activitat.

Imatge pròpia

Això no obstant, probablement una de les meves majors contribucions dins l'espai de l'aula seria el de col·laborar en la construcció d'una cuineta de cartró per a la creació d'un nou racó per a les criatures, ja des del meu primer dia de pràctiques. Una altra experiència que em va resultar molt significativa va ser la que vaig viure el dilluns 16 de febrer. Aquest dia vaig haver d'ajudar a fer un inventari del material que es disposava a les aules d'infantil pel racó de matemàtiques. A més a més, el meu paper també va ser essencial per posar ordre a la sala de joc simbòlic, destriant aquell material que era útil pels infants i aquell que no (ja sigui perquè s'havia romput o perquè estava repetit).

La celebració de l'aniversari de diversos infants també ha constituït una de les meves primeres organitzacions en l'espai i en el temps. Celebrar-ho implica ajudar en tots els preparatius, a distribuir les taules adequadament, a repartir el menjar i el suc,... Tanmateix, la tallada de la fruita de cada dimarts també depèn d'una adequada organització de l'espai i del temps. La fruita no ha d'estar només per una hora determinada, sinó que s'ha d'organitzar l'espai adientment, rentar els estris, escombrar, fregar les taules,... Malgrat tot, els infants també han d'ajudar, i a vegades no em resulta gens fàcil que col·laborin en la preparació o la recollida del material i/o l'espai de joc.

El passat dilluns 24 de març també vaig poder gaudir d'amagar 24 ous pel pati perquè després els infants els cerquessin i poguessin realitzar una activitat amb anglès. A més d'haver de controlar el temps que disposava, havia de pensar si el lloc a on ho amagava era l'adequat, el grau de complexitat que suposaria pels nens i nenes, etcètera.

https://flic.kr/p/mfHBfM

Per últim, aquest dia també vaig encarregar-me d'ajudar a tallar trossets de tela perquè després els infants es poguessin crear les seves pròpies tapes per al llibre de recull de tasques realitzades a finals del trimestre. A més, cal destacar que he començat a dissenyar una programació d'activitats entorn les temàtiques principals que s'estan tractant a l'escola aquest any, el que m'obligarà a pensar quins espais i materials necessitaré en cada moment, a més d'atenir al temps.

"Però l'organització de l'espai i el temps tampoc és fàcil, i és necessari que vagi adquirint una mirada més crítica i reflexiva, que espero haver obtingut al final d'aquestes pràctiques. Només d'aquesta forma podré apostar per un ús de l'espai i el temps més educatiu i innovador".

COMENÇO A INTERIORITZAR RUTINES...

Fins ara, he parlat de diverses col·laboracions i petites iniciatives d'activitats per als infants, però en aquesta nova entrada m'agradaria destacar aquells aspectes que especialment acompanyen el dia a dia escolar de les criatures: les rutines. A l'escola, l'establiment d'aquestes adquireix un gran pes, ja que gràcies a elles els més petits poden adquirir estructures mentals que els ajudin a orientar-se en l'espai i en el temps, entre altres.

De fet, en aquesta entrada em centraré en com he anat coparticipant (observant, intervenint i col·laborant) en els moments de la vida diària de l'aula durant el primer mes de pràctiques. També, faré incís en com he anat interioritzant i intervenint sobre les rutines, fomentant la convivència en contextos de benestar i tranquil·litat, i apostant per la resolució pacífica de conflictes que es puguin produir en elles (competència gens fàcil d'aplicar). El motiu que ho explica és que tota rutina pot generar un conflicte que serà necessari resoldre, i és ben difícil mostrar certa autoritat a les criatures obtenint els resultats desitjats.

Durant els primers dies de pràctiques, m'he sentit bastant confusa i tensa, ja que no tenia coneixement de quines eren les rutines que es seguien, i per tant, anava perduda. Per això, ràpidament vaig intentar interioritzar-les preguntant al meu tutor quin era l'horari que s'establia, fixant-me en aquelles accions que es repetien diàriament, escoltant els infants,... Això no obstant, l'aprenentatge progressiu de les rutines no ha sigut un procés fàcil, i menys començar a posar-les a la pràctica tota sola, tenint en compte que els infants estan acostumats a què sigui el seu tutor de referència qui els hi estableixi límits de les seves rutines.

Un dels primers moments rutinaris que he anat observant del meu tutor i col·laborant des del primer dia que em vaig trobar dins l'escola, és l'acolliment i l'acomiadament dels infants i dels seus pares.

És fonamental deixar entrar els pares dins de l'aula, i que observin al final del dia allò que han creat les seves criatures, ja que de fet constitueixen moments essencials per millorar la relació entre escola, família i infants. Cal dir però, que els primers dies em sentia més inhibida per incitar els pares a què entressin, o bé, per a comentar-los certs aspectes de la jornada. Em faltava conèixer els infants per poder parlar d'ells, malgrat sempre rebre't amb un somriure.

Això no obstant, a poc a poc observo que estic més preparada per parlar amb els pares, i em dirigeixo a ells a les entrades i les sortides per comentar qualsevol dubte que puguin tenir, per explicar-los com ha anat el dia,... (sense requerir la presència del meu tutor d'aula), o bé, són ells els que acudeixen a mi somrients per fer-me conscienciar de que es troben malament els seus fills o per saludar-me, per exemple. Aquests aspectes em produeixen orgull perquè em fan sentir una mestra més.

Altres moments del dia a dia que també he tingut que anar interioritzant i intervenint són els de joc lliure, com puguin ser als racons de joc, als tallers, al pati,...

Durant el primer mes de pràctiques, a les guàrdies del pati m'he dedicat a treure o recollir estris, a ajudar a resoldre algun conflicte dels infants (especialment respecte el material), a curar aquelles criatures que s'ha fet mal, a ajudar-los a mirar el temps per saber si fa fred o no i si cal posar-se la jaqueta,... També, he observat i col·laborat en el racó de joc cooperatiu que es realitza entre els infants de 5-6 anys i els de primer de primària. Gràcies a la meva participació en ells, he pogut denotar que malgrat tractar-se de jocs lliures, no és gens fàcil establir un cert control en ells. Això no obstant, a poc a poc, quan hi ha algun tipus de conflicte, m'aproximo als infants, pregunto què ha passat, escolto les diverses versions, i després intento que cadascun dels infants es posi a la pell de l'altre, per així arribar a un acord satisfactori entre ambdues parts.

Per últim, també he tingut que col·laborar i participar durant diversos moments quotidians, relacionats amb el morçar, el bany, el descans,...

Així per exemple, cada dimarts és el dia de la fruita, i els infants (per grups) han de menjar-se tota aquella que tenen en el seu bol. Des de gairebé el segon dia de pràctiques ajudo en aquest procés, i des de la quarta setmana amb la tallada de la fruita.

Imatge pròpia

A més a més, cada dimecres anem a la piscina. Allí ajudo a posar-los roba i certs complements als infants, a orientar-los sobre allò que han de fer, a pentinar-los i secar-los els cabells,...

https://flic.kr/p/4pLPdQ

Tanmateix, des de la segona setmana de pràctiques, que m'ocupo de dur a terme el moment de descans dels infants.

Molts de dies, també els ajudo amb la vestimenta i les bates (quan s'ha de realitzar alguna activitat amb pintura), de fer-los seure o d'ajudar-los en el moment de beure aigua. Així mateix, cada divendres m'ocupo de que els nens i nenes recullin la classe pel cap de setmana, que desin els coixins de l'assemblea, que col·loquin les cadires damunt les taules,... i després, els dilluns de matí, de tornar a reordenar-ho tot, a fer els nuus dels coixins que es troben a l'assemblea, a escriure una nota dels nens que es queden a dinar al menjador, a regar les plantes, a guardar la roba de canvi dins les caixes personals dels infants (com les de la fotografia), etcètera.

Imate pròpia

Per concloure, són moltes les rutines interioritzades al llarg del primer mes de pràctiques, però molt el que em queda per aprendre d'elles i per orientar-ne la seva posada en pràctica de la millor forma possible (fent ús del diàleg, del consens, de l'establiment de límits i d'una certa fermesa en els casos necessaris). 

LES MEVES PRIMERES INICIATIVES DE DISSENY

A l'entrada anterior, vaig comentar que a banda d'exercir un rol observador durant les tres primeres setmanes, també vaig dur a terme moltes col·laboracions en les activitats que plantejava el meu tutor de l'escola. Això no obstant, al llarg dels primers dies també vaig tenir petites iniciatives, que han provocat que ara, a partir de la quarta setmana, em plantegi la possibilitat de dissenyar les meves pròpies activitats per a les criatures del grup-classe en qüestió.

És a dir, trobo que ha arribat el moment, després de tres llargues setmanes d'observació, d'interiorització del dia a dia escolar i de coneixement de cadascun dels infants, de planificar, intervenir i avaluar sessions d'aula per iniciativa pròpia, responsabilitzant-me del grup de nens i nenes en períodes cada vegada més llargs, que m'acabin permetent a la darrera setmana de pràctiques assumir la tutoria d'aula amb la supervisió del tutor del meu centre escolar.

Abans de capficar-nos en futures iniciatives de disseny, m'agradaria fer un incís d'aquelles petites intervencions d'iniciativa pròpies, que he sigut capaç d'exercir durant les tres primeres setmanes de pràctiques, com pugui ser, una assemblea o el recordatori de normes necessari per a l'inici d'un racó.

-El dilluns 16 de febrer m'encarrego de realitzar l'assemblea de primera hora del matí, ajudant a comptar els nens de la classe, a escriure el dia que és i les tasques que es realitzaran al llarg de la jornada, a establir els encarregats de repartir, el capità,... Tot i que aquesta primera assemblea em sa sortir bastant bé, em va sorgir el dubte de si havia de corregir allò que escrivien malament els infants, o si pel contrari, eren les criatures els que ho havien de descobrir entre elles.

Imatge pròpia

-El dijous 19 de febrer m'invento improvisadament un nou joc de cartes. Aquest dia m'ocupava de guiar el racó de cartes, i al veure que els infants tenien grans dificultats per seguir-ne un joc, se'm va ocórrer un de nou, i que podria ser de gran utilitat per a ells. Vaig repartir totes les cartes de la baralla espanyola als 3 jugadors que hi havia al racó, posant enmig de la taula el primer número de la baralla. Es tractava que per torns (de dreta a esquerra), anessin col·locant les següents cartes que seguien l'escala numèrica. En cas de que el nen o nena en qüestió no tingués el número corresponent, havia de donar pas al següent company amb la següent paraula: "pas". Per als infants, aquest joc els hi va resultar molt motivador, i varen ser capaços de seguir unes normes comunes sense problemes.

https://flic.kr/p/6qQmBD

-El divendres 20 de febrer, per primera vegada, m'ocupo de dirigir un debat sobre aquelles temàtiques que més interessants els hi resultava a les criatures comentar, mentre que el meu tutor d'aula s'ocupava de preparar una altra activitat (fet que va provocar que tingués que liderar tot el grup-classe per sí sola). Per dur a terme el debat, em vaig basar amb aquelles normes que els infants volien seguir, i mentre que un nen apuntava a la pissarra qui parlaria, jo m'ocupava de donar el torn de paraula, atenent a allò que havia escrit el nen en qüestió. Per un altre costat, aquest mateix dia també vaig realitzar la sessió de relaxació després del pati, i l'explicació de quins ingredients s'utilitzarien per fer el taller de plastilina casera  de la meva idea (sense seguir cap directriu del meu tutor). Totes aquestes experiències em varen resultar molt enriquidores, però vaig tenir alguna dificultat per controlar el grup-classe, i fer que no parlessin en certs moments en concret que no els hi corresponia.

-Per últim, el divendres 23 de febrer, al veure que el meu tutor havia sortit de l'aula i que era el moment de fer el recordatori de normes i una petita assemblea abans de començar el racó de joc simbòlic, per iniciativa pròpia vaig tenir la idea de realitzar-la jo mateixa, tenint a posteriori l'aprovació del meu tutor.

Pròximament, tinc la intenció de comunicar al meu tutor que ja em trobo preparada per començar a dur a terme alguna programació d'activitats, i que seria necessari que m'expliqués amb quina temàtica vol que em centri, quan disposaria del temps i de l'espai necessari per realitzar-les, de quins materials constaria al meu abast,... També, que seria interessant realitzar alguna activitat amb parella amb la companya de pràctiques que es troba al grup-classe de la mateixa edat que la meva, o bé, alguna proposta de treball internivell amb la resta de practicants. Sóc conscient de que el meu tutor de l'escola està obert des del meu primer dia de pràctiques, a què realitzi qualsevol tipus d'activitat que vulgui amb els infants.

Haig de confessar que el simple fet de "planificar activitats" ja em posa nerviosa, ja que malgrat en la universitat haver-ne fet, i tenir l'oportunitat l'any passat de dissenyar activitats per primera vegada a un context real i amb nens i nenes d'entre 2 i 3 anys, trobo que encara em falta molta experiència, tenir habilitat per controlar amb esperit i entusiasme el grup-classe, i ser capaç d'incentivar la curiositat de molts d'ulls que m'observaran i de moltes orelles que m'escoltaran.

Malgrat tot, tinc l'esperança de que els meus futurs dissenys d'activitats (amb la planificació i avaluació incloses), seran molt enriquidors per al meu aprenentatge com a docent i per al desenvolupament de la meva actitud ètica i compromesa com a mestra, en el marc d'una ciutadania democràtica, responsable i solidària.

LES MEVES PRIMERES COL•LABORACIONS

Segons José Luis Estefanía Lera (2011), inspector d'educació, en el seu article La participación en la formación y la práctica docente, la col·laboració i participació actives en la pràctica docent són primordials. De fet, constitueixen eines fonamentals per a la millora dels processos d'ensenyament-aprenentatge. Per tant, tinc consciència de que el treball en equip a l'escola és fonamental, ja que a més d'enriquir-se les aportacions individuals, també s'aprèn dels altres i amb els altres.

Des del meu primer dia de pràctiques fins ara (aproximadament transcorregudes 3 setmanes), he anat duent a terme petites col·laboracions amb el meu tutor d'aula, les quals no m'han deixat sens dubte indiferent. És a dir, ja he pogut gaudir de coparticipar amb el meu tutor, en la posada en pràctica d'algunes propostes de treball i activitats, realitzades en gran grup, petit grup o individualment. Així mateix, he pogut ser partícip en alguna sessió de planificació i avaluació d'allò que es vol dur terme o que s'ha portat a la pràctica. Això no obstant, totes aquestes intervencions sense perdre de vista, que especialment han sigut tres setmanes de molta observació i interiorització del funcionament del grup-classe en qüestió.

Les meves primeres col·laboracions s'han basat en recolzar la feina del meu tutor en aquelles activitats programades, ja dissenyades per ell. Així per exemple, ja el primer dia, l'ajudo a crear unes gafes de disfressa per als infants, amb taps de botella i fil elàstic. Tanmateix, m'ofereixo cada dilluns a col·laborar amb ell i els infants, en la construcció mitjançant caixes de cartró, d'un racó de cuina (projecte que va començar a l'inici del segon trimestre). Cal mencionar, que he presentat alguna dificultat per poder col·laborar en aquesta activitat, ja que les primeres setmanes he desconegut quina finalitat tenia. Així mateix, no sabia com orientar als infants en el moment de construir un moble prestatgeria per a la cuina, de tal forma que aquestos es poguessin convertir en els constructors del seu aprenentatge. També, tenia problemes per retallar el cartró i col·locar el celo amb els infants.

Imatge pròpia

Altres propostes de treball en les quals ha sigut molt important la meva col·laboració, ha estat en aquelles basades amb la lectura i l'escriptura. En moltes ocasions, m'he vist amb la necessitat d'ajudar a pintar i retallar lletres als infants per a la creació d'algun mural; en altres, els nens i nenes m'han demanat el meu suport per acompanyar els seus dibuixos d'algun escrit, per ajudar-los a escriure una nota als seus pares o un missatge a un amic, per assessorar-los de quina lectura s'havien d'emportar a casa seva,... Totes aquestes intervencions, per mitjà d'un bon treball col·laboratiu amb el meu tutor de l'escola. De fet, cal destacar que un dia, mentre ell s'ocupava d'anar anotant aquells racons intercicle que desitjaven fer els infants, jo m'ocupava de portar a la pràctica una activitat planificada per el meu tutor, que consistia en el següent: ajudar a escriure el nom del dia, del mes i del racó que realitzaria aquell dia la criatura, així com orientar-lo de quin color havia de pintar el racó elegit (partint de que cada racó consta del seu propi color, i que els infants han de conèixer).

També, he sigut de gran ajuda per al meu tutor, ja sigui per repartir els diplomes d'una cursa solidària, com per realitzar una activitat de barrejar colors primaris amb l'ús de comptagotes, com per ajudar a plantar plantes i/o orientar als petits sobre el joc de cartes de l'UNO. Així mateix, un dia el mestre tenia la idea de penjar uns cartells que havien elaborat els infants, i em va demanar que realitzant petits grups de nens i nenes, anéssim a penjar-los conjuntament, prenent en consideració que ells dirien a on els volien col·locar i com.

Per un altre costat, cal mencionar que a l'edat de 5 i 6 anys, els nens i nenes ja no duen a terme només activitats amb el seu tutor principal, sinó que per exemple, en anglès i música consten d'altres mestres. Cal dir, que en aquestes matèries, la meva col·laboració també ha sigut important. Així, a música, he sigut un referent fonamental per ensenyar als infants de com havien de marcar les pulsacions. Per altra banda, a anglès, també he col·laborat en la repartició de fulls per mesclar colors, o bé, per dur a terme altres tasques, i he seguit la iniciativa de la mestra de parlar tot el temps amb anglès als infants.

Però totes aquestes col·laboracions no han sigut fàcils. En moltes ocasions m'he sentit sola, i no sabia molt bé com realitzar-les, al mateix temps que confusa i amb certa tensió en el moment de dirigir el grup-classe. El mateix m'ha passat en alguna sessió de planificació i avaluació de certes activitats conjuntament amb el meu tutor. El dilluns 16 de febrer vaig poder gaudir durant les hores d'exclusiva del centre, de planificar conjuntament amb tots els docents d'infantil, activitats i jocs per treballar les matemàtiques al segon cicle. A la universitat havíem vist molts exemples d'activitats per treballar-ho, però no em sentia del tot segura a l'hora de comentar-les. A més a més, el dimarts 17 de febrer avaluàrem com havia anat la festa de carnestoltes al segon cicle, però no sabia quins aspectes eren els més adequats destacar.

Malgrat tot, probablement en aquella proposta d'activitat en la qual he sentit que realment hi havia un vertader treball col·laboratiu, va ser en un taller de construcció de plastilina casera que va plantejar el meu tutor, el passat divendres 20. En aquest taller, em vaig sentir com si fóssim una parella educativa, ja que la tasca d'un complementava la tasca de l'altre, ja sigui en el moment de col·locar l'aigua al microones, de repartir la pasta i la recepta a les criatures, d'orientar, d'explicar els ingredients necessaris,... tot i que el temps semblava que jugava en la nostra contra. Així mateix, en el moment d'avaluar el taller de plastilina, poguérem prendre decisions conjuntes sobre quins aspectes calia millorar més fàcilment.

https://flic.kr/p/3MMh4

Per últim, un aspecte fonamental amb el qual m'he basat per dur a terme les meves primeres col·laboracions, és que he intentat continuar amb la línea metodològica o maneres de fer del meu tutor de pràctiques, respectant les normes de classe i de tot el centre i les estratègies d'intervenció a l'aula, mitjançant una actitud observadora, atenta i d'estima amb les criatures, prioritzant en tot moment les seves necessitats.

En definitiva, he anat adquirint estratègies de treball col·laboratiu que caldrà anar perfeccionant cada setmana de pràctiques que vagi experimentant, sempre amb una actitud de respecte cap a la pluralitat de perspectives, d'opinions i el respecte a la diversitat.

EL MEU PRIMER DIA DE PRÀCTIQUES...

Comencen unes noves pràctiques per preparar-me com a mestra de l'etapa de l'Educació Infantil. L'any passat, ja vaig tenir l'oportunitat de realitzar-ne amb infants de 2-3 anys a l'escoleta de Can Cantó (Eivissa), i aquest any és el torn d'experimentar amb nens i nenes del segon cicle a l'escola pública s'Olivera, a Puig d'en Valls.

Pensava que havent realitzat unes primeres pràctiques i havent acabat les nocions teòriques més bàsiques per poder exercir de mestra, disminuiria molt les tensions del primer dia. Això no obstant, haig de confessar que el meu primer dia al segon cicle, també ha anat acompanyat de molts de nervis, de no saber què fer, de com actuar o què dir, encara que també amb molta il·lusió per aprendre, comparar diferències entre cicles, i gaudir del que realment m'agrada.

Metafòricament, m'he sentit com si fos el meu primer dia de pràctiques a una autoescola per aprendre a conduir. Això és així, ja que al començar la meva intervenció a un nou grup-classe, he d'aprendre a conduir, a orientar, a guiar, a conèixer els infants i a saber aplicar la teoria apresa a nivell pràctic. Malgrat tot, amb el dia a dia es va aprenent, i accelerant a poc a poc, crec que arribaré a les metes proposades.

Imatge pròpia

Per tant, la meva experiència del dia 9 de febrer de 2015 vendria a ser més o menys la següent:

Són les 9h del matí. Comença una nova aventura. Estic nerviosa perquè he de conèixer a un  nou grup, a uns nous infants, i en definitiva, a un nou centre escolar. Em sento perduda, encara que amb confiança, perquè tothom en el centre et rep amb un somriure, i les meves companyes de pràctiques tenen les mateixes sensacions que jo. La meva tensió augmenta al comprovar que no només hi haurà nens i nenes d'entre 3 i 6 anys, sinó que n'hi haurà fins a sisè de primària, junt amb els seus tutors corresponents.

Això no obstant, em sento preparada per completar una nova experiència, i opto per triar un grup-classe liderat per un tutor i amb infants de 5-6 anys. D'aquesta forma, podré comprovar més bé les diferències, ja que l'any anterior m'ocupava de criatures d'entre 2-3 anys, i el grup estava liderat per una mestra.

A més, durant tot el matí, em sento curiosa per observar el que realitzen els infants d'aquestes edats, quins horaris i rutines segueixen i quin grau d'autonomia tenen, encara que també confusa, de no saber fins a quin grau intervenir o ajudar, o si bé, adoptar un rol més observador, ja que si ho comparo amb l'any passat, tot és molt diferent.

Malgrat tot, ràpidament em sento part integrant de la classe. Els infants només veure'm em pregunten qui sóc, i el meu tutor em presenta com una mestra més, i que els acompanyaré fins a finals de curs. Així mateix, ja em fa partícip de les seves activitats, i col·laboro amb ell a adequar l'espai de la classe, a fer ulleres amb taps de botella, a fer mobles amb caixes de cartró, a restablir el control del grup, a fer respectar les normes,... I no només el meu tutor em fa sentir una membre més, sinó també tota la resta del centre. Aprofitant que s'aproxima Carnestoles, tothom està interessant per informar-me de com he d'anar disfressada. D'aquesta forma, un dia de moltes tensions, es converteix amb una experiència agradable i planera, que vol continuar venint els pròxims dies per aprendre encara més, i gaudir de les sorpreses constants que es produeixen al llarg del dia a dia a una escola.

Per concloure, un primer dia d'experiències fascinants!